Quina sort poder endur-me a casa aquest panorama.Vaig seure a terra per gaudir del que els meus ull estaven contemplant i no m'hagués mogut.
El contrast de tons d'aquest paisatge, em van transportar a un conte.
Esperava veure passar a correr cuita un conill amb un rellotge a les mans, queixant-se que arribava tard, aquell país meravallos que es veia al fons.
Buf! aquesta carena està ben guapa. Molt xula, Esther. Un lloc on realment seure i mirar una bona estona.
ResponEliminaI des de un lloc ben conegut. La pradera (Ordesa).
EliminaAquests paisatges geològics em fan pensar amb els origens de tot plegat. Molt guapo. Una abraçada
ResponEliminaGràcies Eduard, una abraçada.
EliminaUn lloc preciós.
ResponEliminaPer estar una bona estona mirant-la.
Salut.
Semblava un dibuix vaig quedar encantada, mirant el paisatge.
EliminaA la carena aquesta s'hi pot trre-re molt de suc...
ResponEliminaHo imagino,amb llums i ombres. Bons motius per tornar.
EliminaSalutacions.