dimecres, 16 de març de 2016

Quan la boira no ens deixa veure el bosc.

Hi han moments que estem tan capficats en les nostres coses, que no estem atents a res mes.

És com si tinguessim la boira davant els ulls, una boira que no ens deixa veure més enllà, que no ens deixa obrir la ment, els ulls ni parar l'orella i no ens permet arribar a persones interesants.

De vegades no cal parlar tant de les nostres coses, hi han moments per escoltar i enriquir-se de qui tenim el costat, persones amb altres inquietuts que poden fer més rica la nostra vida amb tan sols escoltar-les.

Cal parar l'orella i obrir la ment, potser darrera la boira hi ha un bosc preciós on passejar acompanyat.





4 comentaris:

  1. Ja tens raó, avui en dia es molt important saber escoltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escoltar, callar, observar = aprendre.
      Salut.

      Elimina
  2. Hi ha dies que parar l'orella és ben complicat...
    Bones boires i bons rajos :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot nosaltres que tratem amb gent...i quina gent! pero tot i així aquesta gent pot donar sorpreses i enriquir-nos.

      Gràcies.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...