Una vella cantera abandonada també potser un entorn bonic.
I, si fos recupertat com un lloc d'esbarjo?
Desgraciadament cada vegada més queden les restes un cop acabada l'activitat "empresarial" en desús.
Quan ja no donen diners queden en un racó, com un trasto vell.
Ja no interesa, ja no serveix i queda allà en l'oblit.
Agrair en Pepet mostrar-me aquest indret.
La part lletja:
Avui he volgut captar la part lletja, per desgràcia esta allà.
La part que la gent irresponsable, egoista i poc respectuósa amb l'entorn deixa al seu pas.
I cada cop que veig una escena així em pregunto: Com deuen tenir aquesta gent casa seva?
Neta?
Potser és un espai oblidat pero no deixa de ser un espai de gran bellesa.
Al final va haver sort amb el vent. El lloc és molt curiós. M'alegra que l'hages gaudit :-)
ResponEliminaVa encantar, gràcies de nou.
Elimina:-)
Si les canteres poguessin parlar, hi ha tota una vida darrera d'elles, i de la gent que s'ha deixat la esquena!
ResponEliminaHas fet present una part d'història gairebé oblidada per a tothom.
Molt bé Esther.
Ben cert, Rafel.
EliminaCanteres i mines sobretot les del Berguedà gairebé la meva segona casa.
Gràcies per passar i comentar.
Jugar amb les simetries dels reflexes és molt agraït hi ha vegades que pots emportar-te sorpreses amb el resultat. Veig que continues indignada amb els plàstics ;-)
ResponEliminaLes sorpreses que guarden els reflexes els mostraré en le propera entrada.
Eliminaque ets adiví ? ;-)
A partir d'ara inclouré la part negativa dels llocs on vaig, serà la meva petita aportació....trista aportació.
Definitivament em quedo amb les tres primeres..
ResponEliminaQuina poca vergonya!!!
;-)
Mai he entès a la gent que decideix sortir a passar la jornada a la muntanya o gaudir d'un entorn natural, com pot malmetre'l d'aquesta manera i si és mainada la que ho ha fet, com els grans no els hi ensenyen que és molt importat preservar per seguir gaudint en un futur.
EliminaAbraçada.