Però la tarda es va anar complicant, encara que sabia la predicció del temps jo estava convençuda que seria prou ferma i estava prou decidida.
Mentre esperava la tempesta mirava davant meu; tot començava a ser negra i pel darrera el sol jugava entre els núvols abans de amagar-se definitivament.
Llavors es quan vaig començar a sentir tot un seguit de trons.
Ui, això és més xungo del que em pensava, millor amago la cua entre les cames i marxo cap a casa...
Però anar a casa meva era ficar-me dins la boca del llop ja que la tempesta venia d'allà.
No hi havia més remei....
Després d'un hora conduint sota tronades llunyanes només vaig tenir un petit ruixat de camí a casa. En arribar al poble la lluna treia el cap tímidament entre els núvols.
Aquell dia no vaig fotografiar els llamps que jo volia.
La primera t'ha quedat molt be però compta amb el parallamps que pot resultar la creu...no m'agradaria estar allà en mig d'una tempesta com les que hem tingut els darrers dies per aquí...
ResponEliminaCuidat!
Un petó.
Per això mateix vaig girar cua. Els llamps eren a la comarca veïna però anàvem venint...
EliminaEs difícil que tot quadri.
Que la tempesta i els llamps sorgeixin allà on tu vols fer la foto i a més a més que puguis estar en un lloc aixoplugat.
M'encanta la mare natura just per això, per que no la podem dominar, una gran sort.
Gràcies! Tu també... cuidat!
Un petó.
La primera es muy guapa, ese fogonazo de color con el resto casi monocromático es una pasada. Muy buena, un saludo
ResponEliminaGracias Jose.
EliminaSaludos.
Molt bones, sobretot la primera.
ResponEliminaA vegades no surten les coses com les hem planejat. Però cal ser optimistes i pensar que ja tenim excusa per tornar un altre dia.
Salut.
Es així,és lo bo de la fotografia. Sempre podem tornar, sempre buscant més,sempre obtenint nous resultats (o no)sempre ens il•lusiona.
EliminaSempre gaudint.
Salut.
Només havent obtingut la primera imatge ja et pots donar per satisfeta :-)
ResponEliminaPorto més en el sarró! ;)
EliminaFins d'aquí una estona!
:)
jo seré poc original i també em quedaré amb la primera! ;-)
ResponEliminaMe n'alegro que siguis una dona prudent, avui a les noticies han dit que un llamp a enxampat a un noi que feia acampada :-(
La natura és molt bella...però en ocasions molt perillosa! ;-)
Alguna cosa bona he de tenir.
EliminaNo sempre sóc un cavallot...com em solen dir.
La natura se li ha de tenir molt respecte...es poderosa, nosaltres no som res davant la Gran mare.
Petoneets.
Me encanta la primera, un colorido y unas tonalidades chulísimas. La composición también queda muy bien, aunque quizá esa cruz algo más a la derecha y más distanciada del sol habría equilibrado más los pesos.
ResponEliminaUn abrazo
Lo sé Alfredo, pero fue girarme y disparar, debía actuar rápido.
EliminaLa segunda foto que disparé con el encuadre que tu sugieres, el sol ya no me ofrecía las condiciones idóneas para el halo.
Luego en casa pensé que la cruz centrada no era tan mala opción,rompiendo reglas.
Las cruces siempre imponen ;)
Un abrazo.