dilluns, 8 de juliol del 2013

Pare digueu-me que...


Letra de Pare (fragmento)
Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta. Rellisca com un barb sota un pam d'escuma blanca. Pare, que el riu ja no és el riu Pare, abans que torni l'estiu i amagui tot el que és viu Pare, digueu-me què li han fet al bosc que ja no té arbres. A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc on aturar-se. Pare, que el bosc ja no es el bosc. Pare, abans que no es faci fosc ompliu de vida el rebost. Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca, llaurar el blat entre les runes, pare, i tancar amb tres panys la porta. I deia vostè, pare: Si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs ni ocells. Pare, on no hi ha flors no es fan abelles, cera ni mel Pare, que el camp ja no és el camp. Pare, demà del cel plourà sang. El vent ho canta plorant. Pare, ja són aquí... Monstres de carn amb cucs de ferro. Pare, no tingueu por i digueu que no, que jo us espero. Pare, que estan matant la terra. Pare, deixeu de plorar, que ens han declarat la guerra....

[Joan Manuel Serrat]




M’agradaria que tot fos més autèntic.
Que no estigués tant espatllat, tant corromput, que no existís l'enveja, l'egoísme i l'ambició.
Que la gent no visqués amb una vena davant els ulls.
Que lluitéssim pel que realment val la pena.

Voldria que la gent fos més autèntica i la nostre terra més neta.
Que els negocis fossin nets pensant amb les persones, els animals i la terra.
Que penséssim en deixar als nostres fills, els nostres nets, la casa ben neta.

Voldria estar contenta i orgullosa de la raça humana.
Aquesta raça que ha tingut el privilegi de tenir intel·ligència.
Voldria no necessitar tant i viure més.

Que a les escoles l'assignatura obligatòria fós el creixement personal, el pensament net i positiu, inculcant valors de pes.

Voldria que el nostre negoci només tingués un objectiu i la nostre única ambició fos, preservar casa nostre i tenir cura de tots els essers vius que hi viuen en ella.

Pare digueu-me que algún dia,serà possible....


Avui visc als núvols.....



10 comentaris:

  1. Qué me gustan esos textos y qué bien acompañan esas fotos de nubes.
    Al ver me vino a la memoria el primer verso del poema de Yeats "Un aviador irlandés prevé su muerte, que dice así:
    "Un solitario impulso de deleite me trajo a este tumulto entre las nubes"
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veces al ver esas nubes de algodón me gustaría poder pasearme sobre ellas. Lástima que no sean sólidas, mullidas para estirar se sobre ellas y contemplar el mundo de allí arriba ....con un buen tele se podrían sacar fotos chulas! ;)
      Vaya, hoy no toco de pies al suelo!
      :)

      Elimina
  2. Srta Bahí, vagi per davant que no soc d'aquesta mena de fotos però...la primera m'agrada.
    Va be estar als núvols de tant en tant ;-)
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sr Soler, que formal està vostè! :)
      Encara que estar als núvols comporta el risc de una bona patacada.
      Últimament estic mirant me'ls sovint.

      Potser sigui una de les fotos que penjaré en aquell mejador de 50-100 m2 quan el tingui...
      entre fotos de d'amics. ;P
      Un petó.

      Elimina
  3. La primera foto té més força amb aquesta diagonal.
    Estar al núvols està bé per somiar, tocar de peus a terra està bé per canviar les coses :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si a mi també es la que més m'agrada.
      Bones paraules.
      Salut!

      Elimina
  4. Está bien estar en las nubes, aunque sea un ratito, aunque igual se vive mejor en ellas!!!!
    La primera es fantástica.
    Saludos

    ResponElimina
  5. T'entenc perfectament, desitjos i després hem de baixar a terra...però aquest moments no tenen preu, somiar és bò, alimenta l'esperit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que de vegades somniem truites i la patacada es més grossa.
      :P

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...