Tan aprop i tan lluny a la vegada

Cada vegada sento mes lluny de mi la muntanya.
Aquesta crisi no em deixa fer tan sovint aquelles escapades en solitari que em renovaven l'esperit i em feien tornar, en pau.
Quan la bateria començava a estar baixa l'escapadeta en busca de la serenor a la muntanya,el seu silenci, la seva olor, aportaven calma al meu esperit.

També trobo a faltar les escapades amb els amics cada vegades mes distanciades.
Ara han de treballar mes o viuen lluny.
Abans no era cap problema la distància dins el nostre petit país.

Aquesta crisi fa que el mes m'agrada i que esta aprop cada vegada estigui ,mes lluny.

I tot i així contra tot pronòstic,farem i lluitarem per que el 2013 sigui un bon any...
si més no, ho intentarem.

Bon 2013!!