diumenge, 12 d’agost del 2012

Una cancò

Avui vull compartir amb vosaltres,una cançò.
Per que estimo la natura, per que escoltar aquesta canço m'emociona,per que m'agraden els animalons,per que m'encanta aquesta cançó i la volia tenir al bloc.





Us deixo dues fotografies de fa uns anys.


Com m'agradaria que prenguéssim consciència, que deixéssim de ser egoistes, capitalistes, consumidors i sabéssim compartir aquest planeta, ser conseqüents i viure estrictament amb el que necessitem ni amb més ni amb menys, tots per un igual.
Per que penso que en aquest món, si estigués ben repartit, tots podríem estar molt millor.

6 comentaris:

  1. A mi també m'agrada molt aquesta cançó i amb les fotos que l'acompanyen ja no et dic res...
    Los fotos son del zoo?? Tindries que a anar algun dia a la Fundació Mona, veuries que no tot està perdut encara.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que m’agraden els animals en plena llibertat i en el seu hàbitat.
      Moltes gràcies Pere,no tenia coneixença d’aquest lloc,acabo de visitar la web i m’agrada’t molt!
      Un petó!

      Elimina
  2. Que cançó més bonica i que lletra.
    Tant de bo el món prengués més consciència. Però em temo que el destí del món va per un altre camí, molt al nostre pesar.
    Preciós missatge i crítica.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si :(
      Estem tant cecs!!No viem, el mal que ens estem fent o que nes estan INCULCANT. Tot el que generem enlloc de ser natural, es artificial.
      Fins i tot les relacions les estem convertint en artificials.
      On son?les reunions, familiars a l'hora de dinar.I aquest Nadal?
      On es ?la il•lusió de rebre aquell regal de reis que em estat esperant durant tot l’any.
      On es? aquella carta o trucada d’aquella amiga o amic que viu a un altre continent i que al obrir la bústia ja et canviava el dia.
      On es? el compartir una sardinada vora el mar o una acampada a la muntanya, on es?? la foguera ja,ja,ja cantant Cumbaya deu meu.....
      En el whatsapp ???? L’odio!!! espero mai!! caure en el parany...però desgraciadament si no entres en el joc, et quedes incomunicat, esta passant amb les amistats.
      Espero no tenir que dir aviat....On es l’amistat?
      Espero que els nostres nets, vulguin tornar a viure tot això, però com?? si els nostres fills ja no saben que es viure tot això?
      Estem perdent el tu a tu,el sentir una mirada,el cantar una cançó junts, el ballar junts, la olor del pa amb tomaquet, l’olor,el sentir, el tocar ...les coses bones.....Agg ja deixo de parlar? be no deixo d’escriure, a si!!! ,es així ara com es comuniquen, sense sentir les nostres veus, ni veure els nostres ulls,per que la crisi ens esta confinant, no ens deixa fer aquell dinar,junts.
      Uii millor ho deixo estar....

      Elimina
  3. Impressionant el video...
    Com diu en Pere, la F. Mona es impressionant, vaig treballar quasi dos anys just al costat i vaig poder veure la seva tasca de prop...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Esteve aquest vídeo em te atrapada i la cançó i el rei. :)
      Oh quina sort, gaudir d'un lloc així al costat de la feina!
      He mirat les condicions per el voluntariat, home això de deixar uns diners en dipòsit no ho veig del tot clar, l’allotjament a part,encara que es a prop de Girona i amb això no tindria problema.
      No descarto anar de visita si organitzo un grup.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...