La boira envolta els arbres, les muntanyes i
el bosc.
Com el caliu d’una família que t’envolta en
una abraçada d’amor.
Gràcies amiga per compartir novament aquest
caliu que sempre m’ha faltat.
Tens un gran tresor, gran i bonic.
Gràcies amiga per apropar-me i donar-me aquest
caliu.
El meu agraïment a la “gran mare” (no diré el
nom ;) ) expresses molt d’amor, i m’emociones quan parles.
Per que hi ha persones que només tenen
paraules boniques per a tothom.
Per que hi han persones senzilles, que sempre
tenen un somriure per a tothom.
Per que hi ha persones que tenen un petit
detall, a desconeguts sense demanar res a canvi.
A totes dues un gran petó i una forta abraçada.
me encanta como expresas los sentimientos ...
ResponEliminaGracias,Mona!!
Elimina:)
UI!!! si ets tu!!!Ja,ja,ja!!!
Eliminatu ja saps que...si fossim d'altre manera ;)
el que seriem.io?
;P
M'espero a donarte una abraçada més tard.
Quina il.lusió m'ha fet que em contestis, aquí!!!
Estás molt críptica últimament.
ResponEliminaTens raó, hi ha persones que destilen bondat....
ups, si???
Elimina....i et fan al.lucinar.
Una abraçada!
Tu i la boira i la boira i tu...
ResponElimina:-)
Ostres, es que no se que tenen !!
EliminaUn petó.
:)
Hola Esther,
ResponEliminaSens dubte llum i boira fan una molt bona combinació, molt agradable visualment i més amb aquesta llum càlida i difuminada per la pròpia boira. per que vegis com pot canviar una fotografia si en comptes de amb llum ho haugessis fet en hores de foscor la sensació hagués sigut de misteri i/o por.
Això és la màgia de l'ull del fotògraf o en el teu cas de l'ull de la fotògrafa. Molt ben vista!
Gràcies Daniel,les teves paraules em venen molt be,ja que estic passant un moment de desànim fotogràficament parlant. Potser per que es estiu i no li trobo el que?....encara que aquesta nit aquí ha estat un espectacle la tempesta i al mati de boires,serà la zona on visc que no em diu res?
EliminaO que veig, cada cop el meu "perímetre" de moviment es redueix,degut a la situació econòmica actual.
Estic desanimada per que no li veig la sortida a tota aquesta situació i cada cop m'he de quedar més temps reclosa a casa.
:( no ho se estic...desanimada.
Hauré de dedicar tota la meva mirada a Montserrat,potser la Moreneta,m’inspira novament. :)