Transportada al passat.

No se que tenen  aquests llocs,carregats d’història que fan que la meva imaginació voli al passat.

Allà dins envoltada de pedres que transpiren història, que al seu moment varen ser protagonistes del nostre passat ,allà, estesa a terra mirant el cel, imaginant veus vaig ser transportada a altres èpoques.

Ara a casa processant les fotografies m’ha adono de l’estat d’abandonament del lloc.

M’agraden aquests llocs així tal com son i no restaurats ,ja que per a mi un lloc rehabilitat perd la força que el temps li ha atorgat, però si que m’agradaria que els seu entorn estigues prou conservat, net i li donés el protagonisme que es mereix.

He gaudit novament de la companyia d’en Pepet feia temps que no coincidíem, ja tocava.

Es curiós però sempre que surto amb els amics, es com viure una petita aventura,com les que vivien els protagonistes d’aquells llibres que llegia quan era petita.

Avui podria titular aquesta nova aventura com: “los dos y el misterioso monasterio”

o crec en Pepet preferiria : “los dos y el secreto de la abadesa”.