divendres, 7 de gener del 2011
Mostrant el millor perfil.
Avui us mostro una fotografia, del 2009, del Puig d'Aligues.
Faig,moltes fotografies de paisatges, per que m'atrauen els colors i les llums que la natura ens oferix.
Peró he de confessar que no faig fotografia de animals, per falta de medis ja que m'encantaria, perdrem i passar-me, fins hi tot, dies, em mig de la muntanya, per captar-los en el seu medi natural, potser que a la primera, no sàpigues que fer,potser m'espantés i apretés a correr.
Avui volia fer un petit homenatge als animalons, que per molt forts i ferotges que semblin,devant del seu pitjor enemic no poden lluitar, el seu enemic, es ambiciós, egoista, assessí (per que mata, matar, per oci, no per sobreviure) només pensa en si mateix, en enriquir-se, en "prosperar?"
De vegades,sento vergonya,en pertanya, a una especie, que només sap destruir, embrutir, agredir.
L'especie humana el, pitjor depredador.
http://www.flickr.com/photos/str-es/3262354287/in/set-72157602751565983/
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Caram Esther, quina captura de voltor, suposo que t'hagués agradat veure'ls com desquartitzen literalment un nyu al mig de Massai Mara, jo els tinc fotografiats allà, lliures i a 4-5 metres amb un 300mm + duplicador... no acostumo a pujar imatges de animals grans, en tinc, però no em motiven massa, encara que animo a tothom a fer-ho ;)
ResponEliminaDel que dius em quedo amb una sensació, estic d'acord amb que l'home es el pitjor depredador, però saps que es sent, de vegades de nit o amb molt poca llum, rodejat d'animals que tu no veus i ells si, es per pensar-se-ho, jo he passat por moltes vegades, però la "bogeria" fotogràfica es mes forta i acaba predominant.
Si es el que t'agrada, t'animo a seguir endavant, aquest voltor, encara que sigui de 2009 promet i deixa veure el que portes dins.
Un petó.
Pere, s'ha de ser boig, pero amb control!!!
ResponEliminaBe, jo no m'he trovat amb la situació, ja dic que no se com reaccionaria.
Un pel tocada,estic,peró.....
Si surts, a fer fotos,cuida't.
Un petó.
niñaaaaaaaaaaa, quin bitxejo!!!! Una foto extraordinària!
ResponEliminaGràcies,Montse.
ResponEliminaUn petó i benvinguda de nou.
Ha sortit molt afavorit el teu canari...
ResponEliminaEl meu problema principal per fotografiar animals (incloent el meu fill) es que es mouen i em treuen de polleguera les coses que es mouen...
Una abraçada ;)
Ja,ja,ja el ,meu canari menja mota "chicha".
ResponEliminaM'agrada caçar-los i encertar en el dispar,obtenint així ....el millor perfil i sense ferir.
Ànims, que et queden anys de bellugadisses.
Gràcies per la visita,salut.