Un mon, ocult ?

Asseguda en una cadira al jardí, he comencat a observar, el petit món que es belluga al meu costat.

La feinada que tenen les formigues, les abelles i altres bitxets que desconec, si et pares a observar, porten el seu propi ritme. El teu jardí es transforma en una societat diferent, uns circul.len ordenadament, d'altres que passejant pels troncs dels arbres,tenen la seva feina (ves a saber quina) i d'altres que volant, buscan el nèctar de les flors i tots van per feina, formant grups organitzats.

He de dir que, no soc, gens entesa en insectes i un dia fen una passajadeta de bon matí,amb un amic, em va començar a explicar el comportament de les papallones.

I Llavors estan asseguda a la terrassa del jardí,apereix aquella mosca i tu acabes dient:" mira que són pesades aquestes mosques". I de cop i volta descobreixes un nou món, el dels insectes.

El símbol de la pau.

D’una bellesa sorprenen,immensa.
Aquesta es la que a mi,m’agrada fotografiar, la que em dona la mare natura, sense avisar,per sorpresa i de cop i volta.







Com es habitual cada tarda a les terres del Berguedà i cau un ruixadet, jo intuïa que sortiria un arc de Sant Martí per la posició del sol i la tempesta,només feia que mirar el cel, esperant veure els seus preciosos colors i mirar-te’l ,allà me’l vaig trobar,llàstima que la composició fotogràficament parlant no estava del tot encertada, però no puc anar en contra de la natura i benvinguda aquesta joia , aquests petit regal.
A la segona fotografia,no se si aprecieu,un segon,arc.
Espero que hi gaudiu tant com jo.

Un altre tipos de bellesa

Encara que no sigui una bellesa,natural.
La seva bellesa historica,impressiona i t'envolta al visitar,la Cité i el castell.

La part fortificada de Carcassonne va arribar a estar tan deteriorada que l'estat francès va considerar seriosament derruir les muralles. A aquest efecte es va redactar un decret oficial en el 1849 que va derivar en una gran revolada: l'historiador Jean-Pierre Cros-Mayrevieille i l'escriptor Prosper Mérimée van liderar una campanya per a preservar la fortalesa com Monument històric. Aquest mateix any se li va encarregar a l'arquitecte Eugène Viollet-li-Duc el projecte de renovació de la ciutat alta. La fortificació consisteix en un anell doble de muralles i 53 torres. Des de 1997 està considerada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. La ciutat fortificada de Carcassonne ha servit d'inspiració d'un joc de taula, Carcassonne.
El catorze de juliol de cada any, dia de la festa nacional francesa, un espectacle pirotècnic acompanyat de jocs lluminosos imita un gran incendi en la ciutat.
(Jo vaig deixar la ciutat el dia 13 d'aquest mes,em vaig perdre els focs artificials,una llàstima.)

Camins i muntanyes

Anar pels camins i de sobte trobar-te amb una panoràmica així, renova tota la negativitat que puguis portar acumulada, em fa oblidar-me de tot i de tots i entrar en un contacte intim, amb la natura,sentir el seu frescor, i amb aquesta època de l'any quan les temperatures fan pujar el termòmetre i el mal humor,
trobar-te amb una imatge així en un camí,que et dona la frescor per l'ombra dels seus arbres, es realment sublim.
I si a més a més,vas amb bona companyia, que més es pot demanar?

Llavors es quan penses, veus no calen possessions ni posicions, ni tenir tant, amb molt poc es pot ser feliç.

_______________

Tot i que aquesta, fotografia va ser presa el setembre del 2007.
Fa poc vaig estar pels camins del Berguedà i en una d'aquestes vaig recordar que la tenia.