Anar pels camins i de sobte trobar-te amb una panoràmica així, renova tota la negativitat que puguis portar acumulada, em fa oblidar-me de tot i de tots i entrar en un contacte intim, amb la natura,sentir el seu frescor, i amb aquesta època de l'any quan les temperatures fan pujar el termòmetre i el mal humor,
trobar-te amb una imatge així en un camí,que et dona la frescor per l'ombra dels seus arbres, es realment sublim.
I si a més a més,vas amb bona companyia, que més es pot demanar?
Llavors es quan penses, veus no calen possessions ni posicions, ni tenir tant, amb molt poc es pot ser feliç.
_______________
Tot i que aquesta, fotografia va ser presa el setembre del 2007.
Fa poc vaig estar pels camins del Berguedà i en una d'aquestes vaig recordar que la tenia.
Que xula! ! ! Aquesta boirina està de luxe. Ben vista...
ResponEliminaSalutacions :)
Aquesta mena de paisatges de muntanya en forma de degradat sempre m'han agradat i aquest no n'és cap excepció.
ResponEliminaEspero que la "negativitat" hagi quedat en el camí.. ;-)
Una abraçada!
Aquesta no l'havia vist Ester! És realment espectacular.
ResponEliminaUna abraçada!