Etapa dark.

Escapada al Delta de l'Ebre amb la Núria  i el Jorge que ho portava tot ben calculat i preparat.
La truita, el vi, les copes de vi, però en copes,copes! encara que sabíem què els mosquits ens farien la guitza.
Vam fer un bon sopar ben relaxats i una agradable conversa (com sempre) posant-nos al dia en un bar. Ja,ja,ja...després de sopar això si, vam anar a buscar la companyonia dels mosquits.

Un plaer compartir moments i converses amb vosaltres.

Ens queda pendent prendre el bon vi en copa,copa i menjar-nos el pastís de poma que jo portava com a postre!!!

El títol te una explicació, estic en una etapa dark per falta d'inspiració.

Efectes de llum. Berguedà.

L'espectacle comença quan els núvols deixen passar la llum.
El Pedraforca va passar a ser aquest cop el segon protagonista.

D'arxiu: foto trobada.

Remenant l'arxiu sol passar que et trobes amb fotos que un dia les vas descartar ves a saber per què.
No se si està del tot esborrada, és a dir, si en algun moment he descartat el raw, però l'he trobat processada i en jpeg. I com avui m'ha agradat quan l'he vist....aquí la penjo.

Xarxes i connexions.

Primavera 2015

Primavera que omples els camps de colors,

època què el dia s'allarga,

i les orenetes tornen omplint la vida amb el seu cant.

Primavera que ens omples de color,llum i cançons.

Benvinguda!!!

Parada tècnica o apatia.

Si. Parada tècnica, no se si serà la primavera que tot ho revoluciona o que.
Ja haureu notat que estic, apàtica.

Necessitaré un xute de natura? retrobar-me amb ella? necessitaré vacances?

En aquest món consumista, cada vegada més artificial i que dona l'esquena a les persones i a la natura, les piles es descarreguen molt més ràpid que no anys enrere.

I cada cop hi han més impediments per retrobar-te tant sovint com voldries amb al natura.
Cada cop és més un luxe, poder respirar natura i fer una escapada.

Esperant l'esclat del verd.

El Montseny està  a punt de vestir-se de verd en les branques dels seus arbres es poden veure els brots.

Els rius son plens i la humitat es respira, si més no el dia que vaig pujar, on la pluja fina va deixar tot l'equip xop. Va ser una prova de resistència superada.
Per falta de un bon para-sol per l'objectiu hi han fotos malmeses.

Aquesta vegada la boira no em va acompanyar, així que plantava el trípode ella marxava.
Quant plegava o anava caminant tornava. Dolentota!!!

Tot i així  va ser un bon moment viscut estar sota aquella pluja fina, posant a prova l'equip tant fotogràfic com de vestuari, estic contenta per què tant les botes com l'impermeable encara que sigui de un gran magatzem estan resultant.

Per mi és molt important estar còmode fent fotografia, la pluja ja la tinc superada, però si fa vent, ja he begut oli.