Rescato aquesta fotografia del 2009 del meu arxiudesprés de una bona passejada pel parc dels Gallecs,en pau amb mi els meus pensaments, el vent i la bona temperatura que va fer ahir.
Just es una fotografia del mateix Parc, però que quan la vaig fer no ho sabia.Era un dia poc solejat, però just era el que buscava en aquell moment un cel dramàtic amb llums filtrant-se pels núvols.
He de confesar que per aquells temps retocava una mica les fotgrafies, fins que vaig apendre a dominar photoshop llavors vaig decidir no retocar més.
També he de dir que no tenia trípode en aquell temps i esta feta, a pols.
Espero que us agradi...
Un paisatge de conte, esperes que d'un moment a l'altre hi surtin els teletubies ;)
ResponEliminaAmb processat o sense, maca de veritat.
Un petó!
dons sí, m'agrada .. i transmet justament això...pau...:-)
ResponEliminaJua,jua,jua,Pere,una abraçaaaada (de teletubie)
ResponEliminaUn petó!
Montse, un petonarro!!!
ResponEliminaA mi també m'agrada i et diré una cosa que et fara esmolar-te les ungles pel proper dia que ens veiem. A aquest cel amb un degradat neutre li haguessis tret molt més de suc, je, je...
ResponEliminaAggg, Pepet,no em diguis aixó!!!
ResponEliminaGràcies per la visita,
un petó.