Boires que envolten el Berguedà, amagant la seva gran bellesa, com si sapiguem-se'n que es un tresor que no volem perdre.
Al admirar aquesta preciosa estampa,pararia el temps,per seguir-la contemplant eternament, en silenci i gaudint de les olors que em porta del bosc mullat per la pluja.
En aquest cap de setmana de Tots Sants, he pogut gaudir de bona companyia,
de boniques vistes i del bon menjar de la terra berguedana.
Generalment quan fotografiem paisatges busquem un cel clar i sense núvols, sense tenir en compte que moltes vegades la boira pot crear una atmosfera única com la que has captat en aquesta foto.
ResponEliminaSi Esther, si que t'ha quedat maco, i es que com tu dius, amb bon rotllo i bona companyia... i una mica d'obsessió.. jeje... s'aconsegueixen fotos magnifiques.
ResponEliminaGràcies per tot!!
Gràcies per la vostra visita.
ResponEliminaJa estic pensant on poc anar a fer-ne més.
Si que es obsessió,si.
Petons.