Pots
imaginar moltes coses, colors, emocions...
Però fins que no entres dins l'escena. Fins que no ets l'actor d'aquesta
obra, no saps realment el que viuràs.
Així que viu, veu, gaudeix, participa, involucra’t per què potser visquis
una inoblidable i única experiència.
Per què
aquella posta de sol, aquella matinada potser serà diferent, però no tornarà a ser la mateixa. La
deixaràs perdre?
No se ha perdido, Esther. La inmortalizaste en una toma hermosísima. Un color y unas texturas muy guapas.
ResponEliminaUn abrazo
Muchas veces me hago esta pregunta,cuándo tengo fiesta o salgo de trabajar y veo esos cielos.
EliminaUn abrazo.
Hem de tornar a aquesta platja ara que ve l'època bona. Quedem per la propera llevantada ;-)
ResponEliminaLa tinc sempre present aquesta platja a veure si la pillo en altres condicions!
EliminaUn cel molt guapo, així com la pincellada del reflex de color.
ResponEliminaAquesta era la meva idea,jugar amb els reflexos.
Elimina:)
m'agrada molt aquesta foto
ResponEliminasalutacions
Me'n alegra Angel.
EliminaSalutacions :)
Totiles onades, la foto transmet molta calma, que acompanyada de les teves paraules, la fan una delícia.
ResponEliminaUps ja,ja,ja... per un moment he pensat que tenen a veure els tòtils aquí!!!
EliminaI després he pensat les onades son babaus?
je,je,je.
Salutacions Ramón.
je, je. La barra d,espaiat de l,ipad em juga males passades ...
EliminaUn expectaculo de fotografía!!
ResponEliminaSaludos
Me alegra que te guste.
EliminaGracias por comentar.