dijous, 5 d’abril de 2012

El nostre "jo".


Els humans, es creiem perfectes, amb una intel·ligència superior a la resta de les espècies i no es així.
Els animals fan la seva vida per instint, actuan segons el moment,viuen segons les estacions de l’any, no tenen poder de decisió, no es qüestionen, actuen.
En el moment del perill, actuen. En el moment de cria,actuen. Tenen esperit de supervivència.
Es deixen portar per l'intint.Son més lliures que nosaltres!

Nosaltres tenim un gran impediment per ser lliures i es el nostre propi “Jo”.
Ningú es perfecte i naixem sense estar ensenyats i la vida es creixa i anar aprenent any rere any, per morir sense saber del tot.
La vida ens posa situacions que em d’anar superant i lluitant.
Quan coneixem una persona nova, ens aportarà nous punts de vista, nova perspectiva que son per tenir en compte, les coses passen per algun motiu.
Si perdem alguna persona pel camí, per que serà?
Em de desfer-nos de les nostres traves, de les nostres pors per poder viure la vida amb llibertat.
La por a actuar, a decidir sol, es un impediment a creixa.
La por a estimar i acabar amb el cor trencat novament,es un impedient als sentits.
La por a la independència intel·lectual, es un impediment per el nostre creixement.
Por a ser qüestionat pels altres, ens resta llibertat.
Por a ser rebutjat, por al fracàs, ens impedeix continuar el camí a fer la nostra vida.

Es el nostre propi jo, qui no ens deixa ser lliures, a estimar, a expressar-nos, a fer al que volem.
Es “jo” i no les persones que tenim al costat les que ens impedeixen ser lliures. 

Cada dia lluito per ser més lliure.....

Ja veieu,avui no estic,fotògrafa.


6 comentaris:

  1. M'ha agradat molt el teu comentari.
    Sobre la foto, és un lloc espectacular, amb bonics elements i ben situats. Em pregunto si hagués estat possible col · locar l'horitzó en el terç superior, només per curiositat.
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Pensaments que te una,je,je,je.
    Si podia haver fet la foto més a baix, però la marea no baixava fins entrada la matinada.
    Gràcies,salut.

    ResponElimina
  3. Hola Esther, et tinc que "confessar" que per arribar a aquelles roques, a les 5 de la matinada i controlant les marees vaig passar por, aquest por no s'ha de deixar, s'ha de tenir ben pressent ja que de lo contrari ara no estaria aquí.
    ;-)
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta es una por, que ens fa prudents.
      No et va travar, vas continuar...la vas superar i vas fer el que volies....vas ser lliure!!
      Potser una altre persona hagués girat cua i després s'hagués penedit per no viure, el moment que tu vas viure.
      La seva por no l'hagués fet gaudir d'allò que tenia davant i tastar la satisfacció de haver-la superat obtenint una bonica fotografia.
      Jo també vaig sentir aquesta por a Barrika a les 4 de la matinada,sola sense llum, sentint el remor del mar :)
      Un petó!

      Elimina
  4. Unes paraules molt encertades, a vegades la por ens ajuda a ser pruudents, però la majoria de vegades ens perjudica. Ens impedeix tirar endevant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així es Jordi, justa la fusta.
      Gracies per la visita!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...