La boira embolcalla el bosc
en una abraçada tendra
com aquella al tancar els ulls recordo
esperant mai fugi del record.
Amb els ulls tancats somnio
sentir un bes sobre la pell
Potser algun dia torni el bes aquell,
Mentre, amb els ulls tancats somnio
Digueu-me “sensiblona”
digueu-me poeta?
des de els cor em surten les paraules
Digueu el que digueu,
des de el cor ho digueu.
Pues del corazón han debido brotar esas imágenes porque son una verdadera maravilla.
ResponEliminaPreciosas las tres.
Un saludo
Gracias Alfredo, la niebla para mi es especial.
EliminaMisteriosa, cariñosa,envolvente,suave, silenciosa, de una gran belleza.
Necesitaré un psicólogo,para esto? ; ^)
Un saludo!
En absoluto. No te debes curar.
EliminaYo comparto esa atracción.
Caram!! Quina sort, a un no se li posen els elements de cara (Pepet) i a d'altres els hi tenen tots (Tu) :-))
ResponEliminaPer estar-ne ben contenta.
Un petó!
Es un regal ben aprofitat,sens dubte, estic conteta.
EliminaUn petó!
Molt bé, Esther, molt maques. Ja pots estar contenta. Més que un psicòleg el que necessites és una maquineta de fabricar boira, je, je...
ResponEliminai una per fabricar cels?? També no?? je,je,je.
EliminaSaludet!
de les tristos en farem fum...
ResponEliminaExtraudinaries imatges!
Molta salut.
Gràcies,emmm no se el teu nom,ups!
EliminaSalutacions.
Noia...té raó en pepet...a tu el que et falta és una màquina de fer boira!!! llàstima que no en venguin! :-)
ResponEliminaMAggggggggggnifiques les tres!!!!
Una abraçada Montse!
ResponEliminaPreciosa entrada Esther ...
ResponEliminaNo tenía controlada esta ventanita tuya al ciberespacio.
De vez en cuando la abriré.
Saludos
Espero que através de ella, veas cosas bellas.
EliminaGracias por tu interés.
Saludos.
Doncs molt bé ... abrumen!
ResponElimina