Un sopar, en el millor restaurant.

Fotogràficament parlant, no va se un èxit,tenia una altre idea,que no vaig complir.
Fins hi tot m'he,estat, plantejant,no pujar cap foto,d'allà.
Per la vista un regal i socialment tota una experiència.
La Montse, li va demanar informació al guarda de Gastelogatxe i ell,ens va convidar a sopar al dia següent,es una persona d’aquelles,que jo ubicaria a Formentera en pels anys 60.



Ens va oferir un bon sopar, que ell mateix va collir del mar,aquella tarda. Ens va reunir al voltant de la seva taula a una colla desconeguda, que vam connectar, perfectament, una parella de nuvis fent-se les fotos amb els seus amics fotògrafs, una parelleta jove, un matrimoni català, un noiet de Barcelona,tots diferents,tots amb vides i ritmes diferents que aquella nit varem,compartir,taula i tertúlia, gracies al guarda.
La posta va ser espectacular,encara que jo,no li vaig treure pou suc,però...em quedo amb el pes, de compartir taula aquella nit, gairebé sense llum, sentint la remor del mar, en un indret de luxe.
Ni el millor restaurant de la zona,podia oferir-me un entorn tant ideal.

Unes fotos especials per la Laia.

Avui,vull agrair, a la Laia, la seva amabilitat.

Gràcies a ella, les meves vacances, no han estat tant agres.


Sempre, hi ha una foto especial, aquestes de Barrika són d'aquestes, que potser no siguin, unes bones fotos. Però son de les que li agafes,aquell carinyo, per que t'han costat un esforç i a mes a mes en el meu cas... "un hostión" de nassos.

Mentre feia les fotos, el meu cor, accelerava, no sabia on col·locar-me, m’agradava,tot!!, la soledat, el soroll del mar,la boníssima temperatura que feia!!
Era una combinació, contradictòria, de por, de calma, de relax, de respecte cap el mar,em deia "nena això només ho veus tu i sents tu", mirava enrere, no notava a ningú, sola, no hi havia ningú,mes.

Anava sense el frontal,el vaig perdre aquella tarda,feia servir,una llum de aquestes que tenen una dinamo dins i li has de donar corda,eren les 04:00 o 04:30 de la matinada, no recordo exactament ara,si recordo que tenia poca llum i les mans ocupades. Em vaig "agobiar" per que no trobava les escales, per tornar,vaig començar a imaginar la marea pujant i jo allà.
Encara que era conscient que la marea puja,progressivament i no era massa l'alçada.
Amb les mans ocupades, i les roques lliscoses, vaig caure.

Així et dedico aquestes fotos, Laia.

Gràcies.

Unes vancances,sense posta.

Aquestes vacances, potser el temps no ens a acompanyat, cels nets o grisos, fortes temperatures i els pocs, núvols, estaven, on no ens convenia.
Però si, em tingut boniques experiències.

La Gironina i jo,em fet 1860 km, varem començar al Valle de Tena,on jo volia fer el reflex de Sallent de Gàllego de nit amb les llums,aprofitant, les aigües del seu embassament.
Primera,punxada; no sabia que el buidavem!!
Be,vaig pensar, aquestes muntanyes son espectaculars, amb un bons núvols i els seus verds....varem intentar, pujar als "ibones d'Anayet" varem matinar,però no esperava que allà dalt,arrivéssim a 33 graus de temperatura, totes dues portàvem a la maleta, roba d'abric,allà s'hi va quedar.

Varem decidir,no quedar-nos per una segona nit i sense tenir allotjament, vam prendre camí,un camí que, varem decidir, sobre el mapa, sense saber el destí.




I el destí ens va portar, a Zumaia un lloc preciós, on varem trobar allotjament i varem tenir temps per fer una volteta, una nocturna i una matinada. Sense llums,novament, el temps no acompanyava.

Us deixo, les dues fotos d'aquest lloc,esperant que us agradin.

Fins la tornada...

Marxo de vacances
No amb la meva càmera que encara està a S.T.
Marxo amb la càmera que em deixa una amigueta, espero poder dominar.la,suficient com per treure alguna cosa decent,fins la tornada, us deixo gairebe,en el cel.
Estic contenta per que a 500px he assolit un 91,2,amb aquesta fotografia,quina il.lusió!!!
Serà que no ho faig tant malament ;)
I això que te perdigons, us els deixo,son, ELS responsables que la meva 5D estigui, al quiròfan :(

Salut i llum per a tots!!!

Que omple la vida?

Sempre estic, malaint, el materialisme.
I ara que la meva 5D, en aquest moment actual,no se si,l'he matada,si,si tal com ho dic.
Ara es quan em plantejo....però si demà em diguessin,nena, llença la càmera a l’escombraire,em moriria!!
Aquesta petita cosa material,m'omple molt la vida!!!

Em fa bellugar-me, coneixia gent nova,em fa continuar tenint "feeling" cap a la gent que ja conec, em fa,descobrir,racons nous del meu país i gaudir-los amb tot el seu esplendor,em fa aixecar-me de bona matinada, per no saber si tindre una bona sortida de sol,em fa aixecar-me a les 4h de la matinada per em devorin els mosquits o em mori de fred,em fa partir i gaudir dels viatges llunyans que els amics fan amb les seves cameras,vivint,altres cultures i altres paisatges, em fa tenir complicitat, amb persones especials.

Avui estic depre, no se si m'he carregat la meva càmera.....

Amics,amigues,gent guapa.

Estic fent etiquetes,ja,ja,ja.
Ara va de debo, com diu el refrany: "Quién tiene un amigo tiene un tesoro"
I jo diria, si tens,amics, amigues, i gent maca al teu costat, ets inmensament,ric!
Un petó a tots i totes,els que comenteu i els que no comenteu al bloc i se que el mireu, si,si, ho se.Se que esteu allà,derrera. ;)

Vergonya i enveja.

Fa uns dies, amb la meva filla, varem estar al Pantà de Sau, un entorn preciós, els núvols esponjosos, feien que el sol es filtres, fent clapes de llum,tot un espectacle, que no vaig poder fotografiar,per que em vaig descuidar les bateries a casa, les dues!!
Varem estar buscant un raconet bonic,on menjar-nos l’entrapà que havíem preparat,ens va costar.
Després, típic, la nena comença a buscar pedretes per llançar-les a l’aigua i llavors ens adonem on ens havíem ficat!! Tot eren deixalles, sabates, plàstics, ampolles de vidre trencades i no continu, per que hi havia de més fastigoses.
Si la gent,ve al Pantà per gaudir de l’entorn, per que no el respecta? aquesta va ser la pregunta de la nena.


Aquest dia quan vaig estar a les Angles, Formiguères...em vaig estar fixant.
Allà deixen acampar, van famílies,senceres!!!
En tooot, el recorregut que vaig fer, no vaig veure,CAP, deixalla, CAP !!!
La gent respectuosa, amb l’entorn, els animals: les vaques i els cavalls,pasturaven, pel mig de la gent. Animals i persones,anàvem al seu,ritme, la gent gaudia de la muntanya i l’entorn amb respecta !!!
Vaig recordar, com havia vist el Pantà de Sau, alguns racons del Berguedà i de Montserrat, vaig sentir,vergonya i enveja.
Al passar per un poble, les casetes estaven, tant, integrades al bosc, que en un cop d’ull no les veies i si et paraves i miraves més detingudament, hi havien una porrada!! I no les veies,per que tenien la forma i el color dels mateixos arbres i es confonien!!
Per que no respectem casa nostre???
Tant egoistes,som??
Tant, “peseteros”???