Un lloc per tornar i tornar.
Un lloc de pau,un lloc per perdre's,un lloc on trobar,multitut de racons,detalls,composicions.
I, pensar que, hi han TANTS de racons,així a casa nostre!
Aquest indret, el tenia guardat en la memòria, m'hi van portar, una o dues vegades, ja no recordo, quan tenia,uns 24 anys i sempre em deia, he de tornar, aviam si hi ha tema...dons ja veieu.... he tornat i tornaré.
Els racons amagats del nostre país, son com els racons,amagats que tenim les persones.
Em de recorre un bon camí,per trobar, aquests racons,amagats que son de, gran bellesa.
Em de buscar el camí,per assolir aquesta bellesa.
I el més bonic de tot, es.... poder compartir,descobrir i gaudir, amb algú aquest camí que ens porta, aquests racons.
Has aconseguit extreure del lloc tota la seva essència. Crec que tens un gran potencial. Saps composar molt bé les imatges.
ResponEliminaEn quant a les reflexions, encertades.
El lloc és especial, però vas esser capaç, com li he dit al Pere..."de ver para ser"...i per això ara podem gaudir d'aquestes imatges.
Desitjo que a la tardor tinguen ocasió de tornar-hi!
Un paratge amb moltes possibilitats, deu ni do com deveu haver gaudit :)
ResponEliminaCom molt be diu la Montse, un lloc per anar-hi també la tardor.
Un petó.
Ja tinc,ganes de tardor.
ResponEliminaJo em quedo amb el moment que,totes dues vem aixecar la vista, ens vem mirar i teniem dibuixat un ampli somriure.
Hi tornarem.
Un petó.
Si Pere,ven gaudir!
ResponEliminaEspero, que la tardor ens porti, algun dia de boira,en aquest paratge.
Que bonica la teva,entrada!
Un petó.
Uala! que xules!
ResponEliminaAquest rierol amb aquests pedrots són un autèntic filó.
Salutacions ;-)
Pepet, ja saps...
ResponEliminaGràcies, salut,bona llum!
Molt maques.....i un espai molt especial.
ResponEliminaEt seguiré....
Salutacions!!!
Maite
Benvinguda i gràcies, Maite.
ResponEliminaOstres ara se qui ets!!!!
ResponEliminaCompanya!!!
Saltu i força pels temps que corrent,Maite.