Estava fent fotos a un riuet, del Berguedà,una vegada prou molla per la pedregada que queia i de tornada cap a casa,al aixecar la vista,va sortir el sol i aquesta vegada no vaig haver de corre, va sortir davant els meus morros, veient que no marxava,vaig bellugar-me per l'entorn per aconseguir una composició més encertada.
Ja no se que dir, cada vegada que m'hi passo per allà, em quedo sense paraules i em sento,com una nena amb una nina nova,be avui en dia seria, con una nena amb videojoc nou.
Dedicada als meus companys de sortides,fotogràfiques.
Gràcies per la dedicació! Quina sort que tens que has pogut gaudir d'aquests instants fantàstics!
ResponEliminaJo tinc la càmera al SAT, o sigui que gràcies per compartir...en aquests moments, només em queda això...:-) que és molt no??? ;-)
Felicitats!
Tanta,bellesa em va atabalar, uf, em va costar tornar a Barcelona,pensava dons em quedo fins el final i vaig directament al hospital,bruta i amb olor de fum.
ResponEliminaPero, el seny,em va fer tornar.
Espero, que la teva cámera es recuperi aviat. :-).
Un petonet.
El berguedà es una fabrica d'espectacles naturals, i dels bons, i gràcies a Tu, nosaltres en coneixem algun mes.
ResponEliminaMolt maques!!!
Un petó.