Sento anyorança cada cop que marxo.

Cada cop que he de marxar, i allunyar-me d'aquestes muntanyes les anyoro més.

En elles trobo la pau. El silenci que les envolta sento que m'acull.
No sentir res quan el son ve a buscar-me.

Veure una muntanya darrera l'altra, encadenades, amagant animalons que al veure't s'espanten i tu et quedes parada sense moure un pél per no destorbar-los a casa seva i emocionar-me quan la natura em regala diferents efectes de llum.

Sento anyorança cada cop que marxo del Berguedà.