dijous, 4 de setembre del 2014

Menys consum i més natura.





Ens hauríem de comprometre mes amb la natura.
No és que la natura formi part de  nosaltres, som nosaltres qui formem part d’ella.

Quan passejo per la ciutat i miro la gent que passa davant meu em pregunto:
Quantes vegades aquesta persona ha pensat amb la natura aquest any?
Quant de temps dediquen els polítics en guarir la natura?
Quant de temps la família li ensenya a la mainada que gratificant és veure una posta de sol o gaudir d’una matinada.
I què és molt més emocionant caminar entre la boira per un bosc, que veure el partit de futbol o jugar amb la consola, assegut en el sofà de casa consumint, menjant. Tot productes què ens venen .

Hi ha que només viu per acumular fortuna, per engrandir el seu èxit personal o en guarir les seves aparences, enfocats en el materialisme. No sent naturals.
 I som naturals, som natura.

La natura en un no res, ens ofereix davant nostre un espectacle i no el sabem apreciar.
El gran espectacle de la llum en la matinada,
El gran espectacle de misteri, envoltats de boira
El gran espectacle de terror, dels llamps i trons.
El gran espectacle de l’aigua que la pluja ens porta.
El gran espectacle d’un mar brau
L'espectacle de sentiments en viure una nit sota un cel estrellat.

Tot això sense consumir el producte de ningú, ni pagar cap entrada.Una necessitat que pensem que la necessitem per divertir-nos, quan la diversió la tenim és gratuïta i no la saben gaudir.

Divertit i emocionant és passejar de nit pel bosc, escoltant el misteri dels sorolls que ens envolten.
Divertit, és grimpar una muntanya un lloc natural, què no cal pagar entrada.
Divertit, és acabar estirat a terra arrebossat de fang, al observar els gripaus com salten en una bassa.
Divertit es quedar-se adormit sota un arbre sentint de fons el cant dels ocells i no la televisió (un altre producte)
Divertit és investigar, quantes classes hi han de la mateixa espècie de flor.
I ha molta diversió que deixem escapar per ser cada dia més materialistes, més consumistes i menys naturals.

11 comentaris:

  1. Excel.lent escrit, tens tota la raó!!

    ResponElimina
  2. Trobo la foto molt maca, de les millors potser, combina frescura, composició i color. Amb el text no estic tant d'acord, tothom fa el que pot o li deixen... La Natura és allà però de vegades no a l'abast de tothom... ;-)
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, amb l'actitud de les persones es veu.
      Qui tira un paper al terra, qui no fa res per mantenir net el seu entorn net,el que deixa la platja bruta d'escombraries o llença botelles de plàstic o llaunes des de l'escullera, no crec que pensi massa amb la natura.
      Petons.

      Elimina
    2. Està clar que en el meu comentari no m'he explicat bé... Hi han persones amb impediments, amb manca de mobilitat, amb discapacitats... aquest no es poden "divertir"???
      Ja et deia: "No a l'abast de tothom..." i sé molt bé de que parlo ;-)
      Un petó

      Elimina
    3. Ahhh!! Ara t'he entés, és veritat però si els governs pensesin menys amb escurar le gent i fer les butxaqies plenes les ciutats i les persones discapacitades podrien ser més verdes unes i més atèses les segones i amb recursos per apropar-les a la natura.

      Elimina
  3. Bella imagen Esther, el comentario lo suscribo..
    Saludos

    ResponElimina
  4. Gracias José Luis, supongo que de vuelta de vacaciones cargado de imágenes.
    Saludos.

    ResponElimina
  5. Guapa la imatge, es nota que la composició està pensada, i el desenfoc amb la combinació de colors queda de luxe.
    Respecte al comentari d'en Pere un bon exemple és el recorregut per persones amb mobilitat reduida que hi ha a Santa Fe. Crec recordar que al Pla d'Aigüestortes hi ha alguna cosa semblan també. Jo crec que sí està a l'abast de tothom, en major o menor mesura, però de tothom. Jo tampoc em veig pujant un 4000...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig fer una sessió al Pirineu amb la intenció de decorar casa meva, aquesta és una de les candidates.
      Esta en la llista d'espera de coses a fer, je,je,je.

      Al Berguedà també hi ha un espai molt bonic amb vistes al Moixeró per discapacitats amb passarel·les, es el Mirador del President.

      No cal pujar a un 4000 per gaudir-lo, clar exemple el sabem amb Montserrat. És molt mes fotogènica des de lluny que aprop, oi?

      Elimina
  6. Te respondo al comentario que hiciste en mi blog sobre el Sammyang, al cual respondí y me he dado cuenta que no se publico.
    El sammyang lo tengo un año mas o menos, es un objetivo genial, barato y con un rendimiento optico sensacional, es el rey de las nocturnas!!!
    Saludos

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...