Al capvespre quan el sol baixa,
al tornar a casa vull trobar-te
i tot el que he vist
explicar-te
i compartir amb tu tota la meva
emoció.
Al tornar a casa vull trobar-te,
amb un somriure dibuixat,
i m'expliquis el que t'ha passat.
L'últim dia, últimes llums d’aquesta Setmana Santa al Berguedà,
on gairebé toco amb els dits el cel.
Que luces mas guapas, un saludo
ResponEliminaTenia este lugar pendiente aunque ya me lo estoy imaginando en otras condiciones, así que no lo descarto para otra ocasión.
EliminaGracias :)
Les llums de la segona són encisadores. Aquest turó il·luminat de primer pla és l'ànima de la foto. Molt guapes, Esther.
ResponEliminaFins aviat :-)
Sii je,je,je es "la guinda del pastel" !!
EliminaFins aviat!
Tens una poetessa dins teu!!!! :-) excepcionals les imatges! Ptons!
ResponEliminaNUse,suposo que els entesos em trobarien més d'un error....
Eliminaencara que ja he participat amb relats per Sant Jordi.... no descarto algún dia fer un libre...
Ja t'explicaré,fins aviat també!! :)
Caram Esther!
ResponEliminaEm crida molt més la segona imatge que la primera, que no està gens malament però potser té menys força visual no per la compisició en si sino per les llums.
No tinc fotografiat el territori del Berguedà però veien el que ens mostres sembla que hi ha tresors que valen molt la pena.
Salut!
Si Daniel, el Berguedà es coneix-te’l com a reu i es gran.
EliminaSalut!