L'aigua de l'estany es un mirall on es pot veure relaxada l'ànima.
Potser alterada per un cop de vent o una pedra que cau a l'aigua però a poc a poc torna la quietud a poc a poc tot es calma i sorgeix la imatge que sempre esta allà, per molt que s'esborri o creiem que l'hem perduda.
Esa primera foto en B&N es exquisita. Me parece una imagen muy hermosa, que refleja un momento casi irrepetible.
ResponEliminaUn saludo
Aúnque ese momento es irrepetible por suerte, hay otros que tienen igual o mayor belleza, falta estar presente, cuando empieza el espectáculo.
ResponEliminaSaludos Alfredo.
Doncs sí, ja t'ho he dit abans. Tú i les boires sou tot ú. Molt bé. La primera és realment maca i molt íntima, s'emporta el primer premi ;-)
ResponEliminaJo també em quedo amb la primera, tot i que la tercera no em desagrada gens.
ResponEliminaGràcies Pepet, la veritat es que ja tinc una bona col·lecció.
ResponEliminaSaludet!
Me'n alegro Jordi, espero que la propera entrada també t'agradi "va de lo mismo".
ResponEliminaSalut!
veig que ja t'has retrobat!!! tothom diu la primera, però al meu parer les tres reflexen molt de tu!!! Un plaer mirar-les!!
ResponEliminaMontse vaig fer "clic".
ResponEliminaVa ser un dia bastant místic.
La solitud, quietud i la pau, de la montanya per mi es el millor tònic.
Si sobretot reflecteixen...muntanyes? je,je,je
; ^)
Una abraçada!
M'agrada mes el to d'aquesta entrada que l'anterior i les fotos s'ho valen ;-)
ResponEliminaCom m'agrada discrepar, jo em quedo amb la segona, reflecteix un millor estat d'ànim que la primera...
Enhorabona per el canvi i per les captures :)
Un petó!
Gràcies Pere!
ResponEliminaVa ser un dia espiritual de molta pau, cada pas semblava un regal.
Un petó!
De vegades al vespre salta un peix i torna a caure al llac, és espectacular si el pots veure sortir, pujar i tornar a caure. Sembla que el temps és congeli !
ResponEliminaLlavors es quan t'adones que el llac te vida interna que no només, te moviment en la superfície.
ResponEliminaCom tot... dins de qualsevol hi ha quelcom, que pot sorprendre.
Gràcies per la visita, Manel.