dilluns, 12 de desembre de 2011

Mirall de l'ànima





L'aigua de l'estany es un mirall on es pot veure relaxada l'ànima.






Potser alterada per un cop de vent o una pedra que cau a l'aigua però a poc a poc torna la quietud a poc a poc tot es calma i sorgeix la imatge que sempre esta allà, per molt que s'esborri o creiem que l'hem perduda.




12 comentaris:

  1. Esa primera foto en B&N es exquisita. Me parece una imagen muy hermosa, que refleja un momento casi irrepetible.
    Un saludo

    ResponElimina
  2. Aúnque ese momento es irrepetible por suerte, hay otros que tienen igual o mayor belleza, falta estar presente, cuando empieza el espectáculo.
    Saludos Alfredo.

    ResponElimina
  3. Doncs sí, ja t'ho he dit abans. Tú i les boires sou tot ú. Molt bé. La primera és realment maca i molt íntima, s'emporta el primer premi ;-)

    ResponElimina
  4. Jo també em quedo amb la primera, tot i que la tercera no em desagrada gens.

    ResponElimina
  5. Gràcies Pepet, la veritat es que ja tinc una bona col·lecció.
    Saludet!

    ResponElimina
  6. Me'n alegro Jordi, espero que la propera entrada també t'agradi "va de lo mismo".
    Salut!

    ResponElimina
  7. veig que ja t'has retrobat!!! tothom diu la primera, però al meu parer les tres reflexen molt de tu!!! Un plaer mirar-les!!

    ResponElimina
  8. Montse vaig fer "clic".
    Va ser un dia bastant místic.
    La solitud, quietud i la pau, de la montanya per mi es el millor tònic.
    Si sobretot reflecteixen...muntanyes? je,je,je
    ; ^)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. M'agrada mes el to d'aquesta entrada que l'anterior i les fotos s'ho valen ;-)
    Com m'agrada discrepar, jo em quedo amb la segona, reflecteix un millor estat d'ànim que la primera...
    Enhorabona per el canvi i per les captures :)
    Un petó!

    ResponElimina
  10. Gràcies Pere!
    Va ser un dia espiritual de molta pau, cada pas semblava un regal.
    Un petó!

    ResponElimina
  11. De vegades al vespre salta un peix i torna a caure al llac, és espectacular si el pots veure sortir, pujar i tornar a caure. Sembla que el temps és congeli !

    ResponElimina
  12. Llavors es quan t'adones que el llac te vida interna que no només, te moviment en la superfície.
    Com tot... dins de qualsevol hi ha quelcom, que pot sorprendre.
    Gràcies per la visita, Manel.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...