Trossos de Berguedà

Imatges d'aquests darrers dies, amb la companyia d'en Jordi que ens ha fet de guia, amfitrió i cuiner i molt bon cuiner!!


En Jordi, em fa recordar,quan de petita estava a la cuina, mentre la mare cuinava, jo asseguda a taula i ella m'explicava dites catalanes o històries de poble.
Ell es xerraire, però es d'aquelles persones que estaries hores i hores escoltant.les, per que sempre te alguna cosa a dir.


De cada raco del Berguedà, t'explica alguna.
Gràcies a la Mercè i en Jordi per la seva l'hospitalitat i no només per obrir-me casa seva, si no per ensenyar-me nous racons i explicar-me històries Berguedanes.


Aquesta darrera fotografia es per mostrar-vos les primeres neus al Puigmal, després de tant calor, ja comencen a enfarinar-se les muntanyes.

Aigua,pluja, tornes a ser, aquí.

Desitjada aigua, esperada pluja que dones brillantor a les fulles d'arbres, verd al teu pas, que neteges l'ambient, dones frescor i omples rius i pantans.

Ja tenia ganes que els nostres rius tornessin a brullar, amb cabals vius plens d’alegria, escoltar el soroll al seu pas amb força entre les roques, obrint-se camí, recorrent el país de cap a peus.

He de dir que aquestes fotografies,no son d'aquests dies, son d'aquest estiu ;)

La tardor

Us mostro diferents indrets,de la nostre terra.

Es una llàstima que la pluja, no aparegui i faci lluir amb tot el seu color,els arbres aquesta tardor, he estat entre el Montseny i el Berguedà. A alta muntanya els arbre ja es despullen,només els que son a prop de rius tenen una preciosa lluentor.
Fa uns 12 anys que pujo al Berguedà,mai he vist el bosc tant sec com aquest any, com enyoro, el temps de bufanda,castanyes i moniatos, quan era petiteta.

Una escapadeta, a llum de lluna pel Montseny.

Je,je,je.
Estem malalts de tardor,fins hi tot la controlem de nit !!

Ahir, farts de cels rasos,per falta de pluja, per falta de colors als boscos. Que podíem fer??
En Pepet i jo,varem descartar anar a la costa i apropar-nos al Montseny.

Els colors del bosc.

El bosc s'ha d'omplir d'aquella gamma de colors variats, que donen vida a la tardor.

Dels cirerers sorgeixi el vermell, els castanyers passen pel verd, el groc i el vermell, els faig es tornen groguencs i els roures amb el seu verd, a tots porta la contraria.

Ja tinc ganes, de que esclati a colors, aquesta tardor.

Aquest passat divendres, vaig veure una petita mostra. Al bosc tímidament, ja li comencen a sortir els colors.

Enyorant la tardor

Estem tots, atents,mirant,observant els colors dels nostres boscos, esperant ansiosos,l'esclat de colors que ens ha de portar la tardor.

Arribarà??