Hi han mans amigues ocultes que t'acompanyen i et guien.
Et fan pensar, et fan dubtar,et fan plorar...
Però son mans amigues que t'acompanyen i et guien ...
...fins el despertar.
El despertar d'un nou dia,
el dia que decideixes comencar nou camí.
Potser aquest cami porti entrebancs,
però allà estan les mans amigues ocultes que t'acompanyen i et guien,
Quina sort tenir mans d'aquestes....jo també en vull unes.
ResponEliminaUn petó.
Ja en tens d'aquestes i ho saps, pillin.
EliminaUn petó.
Et veig molt marinera darrerament, però, tu no ets de muntanya??? je, je...
ResponEliminaUna mà estesa en moments difícils és una prova d'amistat.
Per cert, sort perquè ja he vist que t'has llençat amb el projecte que tenies en ment ;-)
Es del tot clar que ...."nunca digas,nunca jamás"
EliminaJa veus, Pepet encara canviarem els papers tu muntanya i jo platja :)
Jo tinc dues mans en una porto la càmera,
l'altre esta lliure per si fa falta,
i en un moment donat deixo la càmera i ofereixo una abraçada.
Perdona però m'ho has deixat a "huevo" i m'ha sortit poètic fins i tot,je,je,je.
Gràcies ja fa un any que la cosa rondava i no quallava,ara el primer pas ja esta donat.
:)