Que difícils son certes, decisions, de la nostre vida.
Es trist, decidir, que vols fer un gir a la teva vida i quan teva decisió,no, només t'afecta a tú, si no,també a altres persones que tens al voltant ,que fer llavors??? No vols quedar-te,pero si marxes, hi han persones que patiran.
Però veus que no estàs,visquen el que realment,vols!!!
I han moments que només,pots pensar,en tú mateix, tancar els ulls i saltar al buit.
Quan estic dins l'aigua, amb el cap capbussat, no sento,res, tinc pau, tot desapareix i estic amb mi mateixa, en la vida, es el mateix, estàs sol, amb tú mateix,pero no hi ha la pau, de quant estàs dins aigua,amb el cap capbussat.
Ei, que malament estic,oi???
Per sort, hi han,amistats, que saben recolzar-te,sense influir en les teves decisions i simplement estan.
Cor o cervell? Què complicat és tot de vegades. Com ens compliquem la vida quan, normalment, les coses són molt més sencilles del que sembla.
ResponEliminaAquí tens la meva mà estesa per si la vols prendre.
Un petó.
Per cert, quina foto més maca ;-)
Segurament són els moments difícils els que ens fan madurs i forts.
ResponEliminaPossiblement hem d'aprendre a estimar-nos una mica més a nosaltres mateixos...
Saps on sóc...pel que necessitis...:-)
Mira't la teva imatge...ella ho diu tot...cada dia...un nou dia...
Moments difícils???
ResponEliminaA una fotografia, quan tinc un "moment difícil" de llum, com el que ens mostres avui, hi poso un filtre, tant de bo es pogués fer el mateix a la vida real.
Pensa que el sol surt cada dia, el veiem o no...ell surt!
Un petó.
Gràcies amics,uff meu..emocionat.
ResponEliminaUna abraçada, a tots.
Ànims Esther, segur que finalment prendràs la decisió correcte.
ResponEliminaUna abraçada