diumenge, 12 de desembre de 2010

El paradís


Aquest cap de setmana,m'he sentit,exaltada, emocionada, nerviosa (i encara ho estic).
Poguer captar TANTA bellesa, m'ha sobrepassar, en un moment donat, jo mateixa, deia,prou,ja prou, perque era massa l'emoció que tenia dintre.


He d'agrair en Pere Soler, aquests moments viscuts,ojalà algú s'hages ficat dins meu per viure el meu estat de .... no se com descriure'l.


Només puc dir que.... gràcies.

4 comentaris:

  1. Molt maca Esther, molt bé. La propera vegada portarem les cordes per poder baixar a eixes pedres d'aqui baix que prometien força...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Si, Pepet, el lloc tenia unes pedres i uns colors que a mí, em van encantar.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Cel.lebro que t'agrades tant aquest lloc i el del dissabte, ara que ja han passat uns dies... penso que varem tenir molta sort, dons les condicions de llum varen estar molt bones, tot i l'absència de núvols.
    M'agrada aquest enquadre, encara que jo, per original i creatiu, m'hagués quedat amb l'altre, la que tenia diagonals, penso que es una foto poc vista, original i amb segell propi, be, no cal dir-te que ja saps el que penso d'aquell tipus de fotos, ok? ;)
    Un petó.

    ResponElimina
  4. A mí també m'agrada més l'altre pero la he canviada per tú,dintre d'un any,ja penjaré la que realment m'agrada.
    Tot i que aquesta,també m'agrada.

    Un petó.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...