dissabte, 8 de novembre del 2014

La boira, una suau carícia.

Que encisadora és.

La seva carícia es dolça,
passa sense fer suroll.

Pentina prats i serralades,
blanca,dolça
puja muntanyes,baixa colls.
Sempre en silenci i suau carícia.


6 comentaris:

  1. Una molt guapa i captivadora escena .
    M´agrada tant el colorit com la composició de la mateixa.
    Cuida´t !!

    ResponElimina
  2. Molt guapa. Ja ens aniras mostrant la colecció de boires que tens:-)

    ResponElimina
  3. No sé por qué pero creo que una larga exposición le daría un punch muy atractivo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues tienes razón pero en ese momento me inspiró más así, quieta.
      En otras ocasión supongo me dará por hacerla en larga exposición.
      Gràcias.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...