dimecres, 15 de gener del 2014

Vellesa


Potser partir d'avui em titllareu de rara,(més encara) però sempre que llegeixo un llibre sigui del tipus que sigui em dona per pensar.
Be no m'enrotllo.
El tema es l'Alzhéimer. 
Sóc de les que creu que en aquesta vida venim a madurar el que encara no em madurat, que les circumstancies que ens envolten estan dissenyades per superar les lliçons d'aquest curs en el que estem....un cop aprovat passarem a un curs superior.
També voldria dir que la meva mare va estar molts anys malalta, abans de morir anys sense sortir de casa, anys del llit al sofà i del sofà al llit, dia rere dia i aixó em va marcar.
Dit això, quan arriba la vellesa i sentim que els nostres sentits, que les nostres capacitats ja no ens permeten portar una vida independent ( m'agradaria una mort sobtada abans què dependre de ningú) quan arriba la vellesa i tenim tot el temps del mon per pensar, llavors ens plantegem si em aprofitat prou el temps....
Degut a les meves creences i l'exemple que ma mare em va donar... sempre he defugit de lligams hipòcrites, no vull suportar (ni què em suporti) aquella persona que ja no hi crec, estimo o simplement no funciona, aixó si, lluito fins que ja veig que ni hi ha solució.
La vida és molt curta i s'ha de viure, s'han de viure un ventall d’experiències abans de morir, potser quan sigui velleta l'Alzhéimer no em deixi recordar tot el que he viscut...espero llavors haver anat superant lliçó a lliçó per viure una vida superior.
I, si arribo a velleta amb el cap prou despert, com a mínim poder dir-me..."Nena! has sabut aprofitat el temps".
Que important és arribar a aquestes edats amb la persona adequada al costat, aquella que de veritat sense màscares, et pot mirar els ulls i ser capaç de dir: "encara t'estimo".
Soc una romanticona ho se i no tinc remei, penso que a la vida real algú pot viure una història "de pel.licula".
___________________

"El cuaderno de Noah", potser algú pensa que es "un pastel" jo el trobo mooolt romàntic i bonic.
I no sé per quin motiu, de la pel·lícula sempre he vist els últims minuts. "El diario de Noah".


18 comentaris:

  1. Totalmente de acuerdo contigo. Al final de nuestras vidas lo bueno es poder decir lo que en aquella escena de Blade Runner: He visto cosas que nunca imaginarias..... Como la visión de tu fotografia de hoy, momentos irrepetibles y que muy pocas personas saben disfrutar, aunque parezca mentira. Preciosa foto. Un abrazo Esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esa escena para mi es lo mejor pura, filosofía.
      Que buena! con banda sonora incluida.
      Un abrazo.

      Elimina
  2. Conseguir llegar al final con la sensación de haber tenido una vida plena. Alcanzar lo que Erikson llamó logro de integridad. Pensar que hiciste lo que creíste oportuno en cada momento, incluso en aquellos en los que erraste. Ese sería un buen epílogo. Mientras tanto mejor vivir el presente, y disfrutar de esos hermosos amaneceres.
    Viví una experiencia parecida a la tuya con mi madre.Y marca, desde luego.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si. "Pensar que hiciste lo que creíste oportuno en cada momento, incluso en aquellos en los que erraste."
      Pienso que esas son unas palabras muy acertadas.

      Al menos aprendimos de nuestras madres que debemos, disfrutar todo lo que podamos el presente, siendo fiel a ti mismo en todo momento,sin dejar que la negatividad y las críticas de los demás nos engullan.
      Un abrazo.

      Elimina
  3. Què trascendentals que esteu! Estic absolutament d'acord amb tots vosaltres i les vostres cites. Desitjo poder veure el teu viatge visual amb les abstraccions, encara que també són molt bells els paisatges que ens regales. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noi ! ja veus quan ens posem seriuuussss....
      Per ara resulta prou divertit!!
      :-)

      Elimina
  4. Buf! quina passada de colors en aquest cel.
    No sé si coneixes aquest poema, és un apòcrif de Borges. A mi m'agrada molt
    http://www.poemas-del-alma.com/instantes.htm

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradat.
      Una de les coses pendents que tinc es Borges i de ja fa temps.
      Potser aquest estiu...si el pes de la motxilla m'ho permet fico un petit llibre de poemes, seria un bon company de cami.

      Elimina
  5. Veig que a la "costa central" també hi surten color ;-)
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta foto ja te un any....
      dos dies que vaig quedar maravellada dels color i del que podia treure tan apropet de casa.
      Petons.

      Elimina
  6. Don´t Worry Be Happy.
    Molt bona i profunda reflexió.
    I bonics colors a la foto.
    Salut.

    ResponElimina
  7. Do not cry! I try to be happy.
    La felicitat arriba quan veig aquests colors i quan veig venir una tempesta i quan veig un cel ple de estrelles i una primavera florida i un riu blotllar i ballar i escoltar una canço i plorar el llegir un llibre........

    :-)
    Salut.

    ResponElimina
  8. Amb dies així no calen ni pedres punxegudes ni primers plans.

    ResponElimina
  9. Una imatge amb uns colors i uns reflexes espectacular!!! Molt bonica.
    Bona setmana Esther.

    ResponElimina
  10. si que estàs romanticona ...sí!!!
    La foto magnifica, uns colors espectaculars!

    ResponElimina
  11. Caray Esther, tantas horas en la montaña te esta volviendo mistica....y a la vez te hace mejorar en tus fotos.
    Esos colores son sencillamente espectaculares.

    ResponElimina
  12. Gràcies Joan!
    Gràcies Montse!
    Ja,ja,ja Precisamente no es una foto de montaña esta, Jorge pero si....ommmmm.... Je,je,je.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...