Cada dia desperto i el primer que faig es mirar el cel.
I cada vespre quan cau el sol procuro mirar el cel.
Aquest cel que em desperta emocions,cada vegada que el veig.
Els núvols vestint el cel donant vida i emoció al dia.
Els cels son la millor galeria d'art que tenim.
Plàstics,dinàmics, plens de volums i colors.
Avui l'entrada es mirant el cel.
A mí también me encantan esos cielos. Veo nubes con volumen y contrastes y si no llevo la cámara encima me arrepiento al momento de no haberla pillado.
ResponEliminaSencillas y muy hermosas. Una luz bien captada.
Un abrazo
¿Cómo no vamos a enamorarnos de la naturaleza cuándo ella nos ofrece tanta belleza?
EliminaGracias Alfredo,un abrazo.
Hola Esther, voltant voltant he vingut a parar al teu blog. M'agrada moltisim! tens un reportatges molt bons y unes fotos molt maques.Si no et sap grèu,m'aniré passant per aqui.Ara et deixo el link del meu blog,si tens una estoneta t'hi passes,no es tan profund com el teu,peró tot just començo.
ResponEliminaUna abraçada!!!!
http://elmeubagul.blogspot.com.es/
Benvingut Jordi.
EliminaMe'n alegre que hagis voltat, fins parar aquí.
Salut.
El cel sempre es deixa mirar, a la ciutat és més difícil,
ResponEliminaUns cels preciosos, cada dia veig Montserrat i també la Mola, aquesta manera teva de veure'ls és millor.
salutacions.
Hola! :)
EliminaGaudeix de les teves visions cada dia.
Estem tenin un cels preciosos últimament que s'han de gaudir al màxim.
Bona llum,Angel.
doncs sí que ens mostres quatre belleses diàries!!! ha nevat a Corbera????
ResponEliminaPtons!
No carinyet, aquest cop ens em lluitat de la neu.
EliminaPetons.