El meu granet de sorra.

Fa poc un fotògraf en una revista,va comentar que matinant, carregant la motxilla a les espatlles,passar fred... per aconseguir imatges que commoguin i provoquin emocions, aportem el nostre granet de sorra a protegir el nostre entorn, els nostres espais naturals, la nostra natura. Per que com diu, "no es pot protegir el que no es conegut".


Això, em va animar a seguir endavant i continuar ensenyant les meves imatges.
Aquest fotògraf es, Rafael Rojas i la revista LNH.

Peguera.Un altre espai perdut.

Aquest espai que us presento avui, ja està sentenciat,volen construir un hotel aprofitant les runes d'un antic poblat.
Això representa, cotxes i gent per la zona, que vulguis o no, afecten al medi.
Per a mi Peguera fins ara, era el meu raconet del Berguedà,on em sentia amb pau i m'escapava. Hi han molts més,però per a mi aquest tenia un encant especial.

Havia de fer una nocturna allà, també havia de fer una posta de sol aprofitant el poblat.
Havia de ....havia de ...ja no podrà ser.
Espero que tractin l'espai amb gust i respectant l'entorn natural.

Montseny es viu.

Els arbres,després de ser acariciats per l'aigua i el vent, es despullen per rebre la frescor del fred hivern.

Aquest matí amb la companyia d'en Jorge, hem gaudit d'un Montseny viu, res a veure, aquest nou aspecte amb el de fa un mes, que era sec i esmorteït.

Avui era viu, ple de rius,el vent movia de les branques,despullant els arbres, les fulles anaven caient deixant els camins catifes de colors.

Això s'ha acabat !

Fins l’any vinent.