Un tros de bellesa

Foto-teràpia

2012-02-15T10:26:00.017+01:00

Tinc la gran sort de tenir festa entre setmana encara que treballo algun cap de setmana.
Feia dies que no sortia a fer fotos, per diversos motius.
Ahir a la tarda vaig decidir fer una escapada el Montseny, era una necessitat urgent.
Al arribar al lloc on habitualment deixo el cotxe, tot era una placa de gel ni veia on deixar el cotxe en un rampell vaig decidir tornar cap a casa, mentre baixava ja em maxacava, 100km per res?? que covard, que poca empenta,en un mirador vaig parar el cotxe,menjar una galeta, un suc de taronja i em vaig dir va nena tingues cullons.
Vaig aparcar el cotxe a Santa Fe, davant del restaurant anteriorment ni havia arrivat allà per la placa de gel a la carretera.
Anava caminat sobre el gel i pensant, si tot el camí es així no arribaré al pantà, un altre cop em van sorgir les pors, per que començava a nevar, poc però...al arribar al primer i tant conegut salt d'aigua,vaig parar a fer fotos al riu.

Un senyor se'm va apropar per dir-me que el pantà estava espectacular però que m'afanyes per la hora que era podia quedar sense llum.En el meu interior una veu en digué: "aquí, m'han de posar presses?"
Mentre caminava cap el pantà novament la por...uff si el camí esta tant gelat no arribaré,vaig recular, no sabia si continuaria nevant amb mes intensitat,novament corvardada, no ho entenia si jo sempre soc de tirar endavant!
Vaig decidir anar al pantà que nassos!!!

I allà vaig estar tot una bona estona, gaudint dels reflexes gaudint de la pau,sola només amb una petita companyia que em perseguia i observava, d'un petit ocell , un pit-roig que em mirava, com dient-me que passa, per que tens tantes pors?...
Va ser com un amic, que en aquell moment necesites.

No va continuar nevant, la temperatura era de -1 no vaig passar fred,al final em vaig divertir,relaxar i vaig tornar renovada.
Al mirar el temps que marca la primera i la última foto només van passar 45 minuts!!!

Pels bonics moments compartits.

2012-02-11T05:13:00.003+01:00

Quan les circumstancies et fan canviar de rumb i no et deixen coincidir.
Circumstancies que veus que t’allunyen, sense voler de moments que vols compartir.
Moments que queden gravats de un bonic i dolç record.

A ulls d'ocell

2012-02-05T10:25:00.000+01:00

Sempre he envejat als ocells, per tenir una visió privilegiada.
Volar sentit només l'aire en silenci.
Aquesta fotografia em fa apropar-me aquesta sensació de silenci i llibertat que gaudeixen els ocells.

On es la neu?

2012-01-25T03:12:00.002+01:00

Una escapada al Berguedà junt en Pepet feia uns mesos que no pujava imaginava les muntanyes blanques o enfarinades, veure-les sense neu em va impactar, després quan vam recorre el bosc i vaig veure que tot era sec i esmorteït em va espantar, avui al agafar el cotxe que estava al sol, el termòmetre marcava 17.5º o mare!!
Esperem que aquests temps canvii.

Vàrem tenir un dia, soso.

La matinada amb algun núvolet però d’allò més prim, cap boira que vestís les muntanyes i donés volum.
El bosc era sec em va espantar, per que al Berguedà jo sempre l’he vist humit amb aquella olor a terra molla, vaig trobar a faltar les olors del bosc.
Vàrem aprofitar a fer riuets gelats ,al tornar al cotxe la posta em va sorprendre amb el 70-200 que em va deixar en Pepet, llavors vaig aprofitar per fer-li aquesta fotografia al Pedra.
Encara que el sol va caure sense fer cap espectacle de llum, veure com la seva llum taronjada, li deia fins demà al Pedraforca, va ser també bonic.
Només uns núvols lenticulars van quedar per donar una mica d’emoció al cel, però no vaig poder treure-li un bon profit per que al arribar al lloc, el moment ja havia passat.

Encara que no varem tenir cels espectaculars, ni boires, ni una bona matinada, varem tenir estones de bona conversa,un plaer gaudir de la teva companyia Pepet.

Pensaments

2012-01-17T10:00:00.007+01:00

Si hi han cinc persones en el mateix escenari,entorn o simplement mirant una rosa, ninguna veu el mateix: No es pot!
Per que cada persona te experiències viscudes diferents, ments diferent, passats diferents,hàbits diferents,personalitats diferents, cadascú es genuí.
Potser algú de petit es va punxar amb una rosa i li te repulsa, en canvi una altra persona gaudeix del seu aroma tancant els ulls.
Per això es difícil criticar una fotografia o qualsevol obra d’art. El que a mi m’agrada i en diu alguna cosa potser que a la persona del meu costat no li digui res, llavors qui som ningú per jutjar qualsevol obra d’art,fotografia o peça musical.
Com sabem, en quin estat d’ànim o quina experiència viscuda va portar, aquella persona a crear,captar o escriure?
La tècnica ja es una cosa mes mecànica, més pensada on no intervé el cor.
Que es art? quant t’impregnes del lloc,quan t’oblides de tu, del mon, de on ets aquell moment i gairebé de respirar i del temps que passa i fas sense pensar i et deixes anar pel moment o quant fas servir la tècnica i ets mecànic i calculador?
Aprofito a enllaçar aquesta entrada al bloc de n'Esteve Garriga,(amb el seu permís) ja que m'ha inspirat aquesta entrada, ben mirat no te res a veure amb el que ell diu, però...
busquem un estil i en aquell moment fotografiem segons el nostre estat d'ànim.
A cada foto intervé el nostre estat d’ànim, expresem dramatisme,expresem suavitat.

De pedres n'es ple el camí.

2012-01-13T08:00:00.004+01:00

De pedres n'es ple el nostre camí, que pas a pas les anem deixan enrera i formen part del nostre passat.
De pedres son plenes les muntanyes que superem per arribar el cim.

Allà lluny...

2012-01-09T07:33:00.001+01:00

Allà lluny, on la vista es perd allà lluny esta el que desitjem.
I pas a pas em d'anar fem camí potser triguem tot una vida en arribar, potser mai arribarem, però l'esperança es la que ens belluga i pel camí fem la nostra vida.

Trocets

2012-01-05T06:30:00.001+01:00

En un mateix lloc es poden recollir, trocets grans i trocets petits.

Els trocets petits queden diluïts dins la immensitat de l'entorn.

I quan els veus, poden arribar a ser tant captivadors com tot el que l'envolta.

El meu homenatge.

2012-01-02T05:38:00.004+01:00

Faig una parada.... ja tenia una entrada editada però l'he deixat aparcada per fer
el meu homenatge els animals, la meva admiració cap a ells.
No son egoistes!!
No els mou la avarícia !!!
No son corruptes!!!
No maten per que si !!!
No ambicionen el poder !!!
NO provoquen guerres, odi, ni destrucció!!!
Per que NO aprenem d'ells?? Deixem de ser arrogants, siguem més humils, mirem-los a ells i aprenem.
Com diuen es millor una imatge que mil paraules....he de dir, que no he pogut contenir-me, m'he emocionat.
Mireu com amb les seves potes, practica un massatge de reanimació, que sàvia és la naturalesa, que gran i admirable, és.

Un nou despertar.

2011-12-30T16:17:00.010+01:00

Igual que desperta un nou dia, desperta un nou any.

Una nova sortida aquesta vora el mar amb bones llums i la bona companyia de Jorge Escobedo.
Em tingut bona temperatura encara que de camí,era baixa.
No se que te aquesta caleta, que sempre que m'hi apropo, les llums em fascinen.
Serà la darrera sortida d'aquest any, així que bon any novament!

continuarà ....

Bon any!!

2011-12-26T19:15:00.011+01:00

Oi que a pesar de tot mal pronòstic, nosaltres sortim a per captar la bellesa que la mare natura en ofereix?
Oi que encara que nevi, plogui, faci fred, vent i ens diguin que boig/a estàs per sortir amb aquest temps i aquests hores, nosaltres sortim?
Dons contra tot pronòstic que tingueu un Bon 2012!!!
i com solen dir els que a mi NO m’agraden: "Valor y al toro"

Pau i amor.

2011-12-24T09:30:00.010+01:00

Petons i abraçades per tots vosaltres.

Per que hi han diferents maneres o graus d'estimació.
Es pot estimar a una persona en un segon i no veure-la mai mes,aquella tendresa que t'inspira aquell segon,no es amor?
Amor es el que tens cap els teus fills, amor es el que tens cap els teus amics,encara que acaben anomenant-lo amistat.
Amor es te aquella persona especial, amb qui comperteixes un moment,un ratet, unes vacances,un cap de setmana i després potser no la veus en mesos, en mesos o anys,però saps que us teniu allà.
PAU I AMOR!!!

El Pedraforca i les bruixes.

2011-12-19T16:00:00.000+01:00

Una de les llegendes més difoses diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca i salten i ballen per sobre de les argelagues. Una altra llegenda explica per què la muntanya té aquesta forma tan característica: una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre al cim d'una muntanya altíssima que era situada on actualment hi ha el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles, feien tant soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van començar a encomanar-se a sant Miquel i a fer-li pregàries, tant, que els va escoltar, va baixar del cel i d'un cop d'espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bàndol de bruixes al pollegó inferior i l'altre bàndol al pollegó superior. Alhora, amb aquell cop d'espasa va trencar en milions de trossos el cim de l'antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d'aquell cim a la tartera del Pedraforca.

Boires seductores.

2011-12-13T22:56:00.022+01:00

I es que m'agraden les boires!!! les trobo seductores,si,si...

Ensenyen sense acabar d'ensenyar, jugant a la seducció.

Et captiven et quedes mirant,esperant que es despullin davant teu i mostrin el que amaguen.

us deixo dues fotografies que us mostern el joc de seducció de les boires.

Mirall de l'ànima

2011-12-12T08:01:00.011+01:00

L'aigua de l'estany es un mirall on es pot veure relaxada l'ànima.

Potser alterada per un cop de vent o una pedra que cau a l'aigua però a poc a poc torna la quietud a poc a poc tot es calma i sorgeix la imatge que sempre esta allà, per molt que s'esborri o creiem que l'hem perduda.

La llum dins l'onada.

2011-12-09T10:11:00.011+01:00

La grandesa de l'entorn em supera,la seva bellesa em captiva tant que he de treure "la foto" sigui com sigui i després al veure el resultat, quedo tant decebuda que plegaria veles,per que no gaudeixo ni de l'entorn ni de la fotografia.

Aquesta fotografia que us mostro, es més aviat per demostrar-me a mi mateixa que "la foto"
no esta en la immensitat de l'entorn, si no també pot estar allà on no mirem, en les coses més properes.
En ella he buscat la llum de la inspiració,vaig buscar la llum dins l'aigua

La meva amiga Mercè em va dir unes paraules que ja m’havia dit en Pere,tots dos les expressen al seu estil es clar, la inspiració sorgeix dins teu, medita, respira i et sorgirà i si no sorgeix gaudeix de la bellesa de l’entorn.
Espero superar aquest moment i continuar amb més tranquil·litat,aquest camí.
He de agrair els amics que pateixen aquestes cabòries meves, per patir-les TANT pacientment.
Gràcies Mar Carrera (Mercè) per estar aquí des de tant lluny.
Gràcies Pere per la Sannnta paciència que has tingut i disculpa "la machacada".

He de continuar....

Petites coses.

2011-12-01T15:58:00.006+01:00

Com de petiteses poden sorgir grandeses.
Com d'allò que sembla que no està, si et fixes be es de gran bellesa.
Com d'un trocet del nostre gran mon, un trocet minúscul et pot captivar durant una gran estona i donar-te pau.

Per que la vida es plena de petites coses que et donen molt sense saber-ho, aquestes son les meves fotografies avui.

El meu granet de sorra.

2011-11-23T16:23:00.009+01:00

Fa poc un fotògraf en una revista,va comentar que matinant, carregant la motxilla a les espatlles,passar fred... per aconseguir imatges que commoguin i provoquin emocions, aportem el nostre granet de sorra a protegir el nostre entorn, els nostres espais naturals, la nostra natura. Per que com diu, "no es pot protegir el que no es conegut".

Això, em va animar a seguir endavant i continuar ensenyant les meves imatges.
Aquest fotògraf es, Rafael Rojas i la revista LNH.

Peguera.Un altre espai perdut.

2011-11-12T20:07:00.015+01:00

Aquest espai que us presento avui, ja està sentenciat,volen construir un hotel aprofitant les runes d'un antic poblat.
Això representa, cotxes i gent per la zona, que vulguis o no, afecten al medi.
Per a mi Peguera fins ara, era el meu raconet del Berguedà,on em sentia amb pau i m'escapava. Hi han molts més,però per a mi aquest tenia un encant especial.

Havia de fer una nocturna allà, també havia de fer una posta de sol aprofitant el poblat.
Havia de ....havia de ...ja no podrà ser.
Espero que tractin l'espai amb gust i respectant l'entorn natural.

Montseny es viu.

2011-11-06T22:50:00.001+01:00

Els arbres,després de ser acariciats per l'aigua i el vent, es despullen per rebre la frescor del fred hivern.

Aquest matí amb la companyia d'en Jorge, hem gaudit d'un Montseny viu, res a veure, aquest nou aspecte amb el de fa un mes, que era sec i esmorteït.

Avui era viu, ple de rius,el vent movia de les branques,despullant els arbres, les fulles anaven caient deixant els camins catifes de colors.

Això s'ha acabat !

Fins l’any vinent.

Trossos de Berguedà

2011-10-31T16:46:00.022+01:00

Imatges d'aquests darrers dies, amb la companyia d'en Jordi que ens ha fet de guia, amfitrió i cuiner i molt bon cuiner!!

En Jordi, em fa recordar,quan de petita estava a la cuina, mentre la mare cuinava, jo asseguda a taula i ella m'explicava dites catalanes o històries de poble.
Ell es xerraire, però es d'aquelles persones que estaries hores i hores escoltant.les, per que sempre te alguna cosa a dir.

De cada raco del Berguedà, t'explica alguna.
Gràcies a la Mercè i en Jordi per la seva l'hospitalitat i no només per obrir-me casa seva, si no per ensenyar-me nous racons i explicar-me històries Berguedanes.

Aquesta darrera fotografia es per mostrar-vos les primeres neus al Puigmal, després de tant calor, ja comencen a enfarinar-se les muntanyes.

Aigua,pluja, tornes a ser, aquí.

2011-10-26T00:02:00.008+02:00

Desitjada aigua, esperada pluja que dones brillantor a les fulles d'arbres, verd al teu pas, que neteges l'ambient, dones frescor i omples rius i pantans.

Ja tenia ganes que els nostres rius tornessin a brullar, amb cabals vius plens d’alegria, escoltar el soroll al seu pas amb força entre les roques, obrint-se camí, recorrent el país de cap a peus.

He de dir que aquestes fotografies,no son d'aquests dies, son d'aquest estiu ;)

La tardor

2011-10-17T09:55:00.005+02:00

Us mostro diferents indrets,de la nostre terra.

Es una llàstima que la pluja, no aparegui i faci lluir amb tot el seu color,els arbres aquesta tardor, he estat entre el Montseny i el Berguedà. A alta muntanya els arbre ja es despullen,només els que son a prop de rius tenen una preciosa lluentor.
Fa uns 12 anys que pujo al Berguedà,mai he vist el bosc tant sec com aquest any, com enyoro, el temps de bufanda,castanyes i moniatos, quan era petiteta.

Una escapadeta, a llum de lluna pel Montseny.

2011-10-12T11:41:00.011+02:00

Je,je,je.
Estem malalts de tardor,fins hi tot la controlem de nit !!

Ahir, farts de cels rasos,per falta de pluja, per falta de colors als boscos. Que podíem fer??
En Pepet i jo,varem descartar anar a la costa i apropar-nos al Montseny.

Els colors del bosc.

2011-10-08T03:04:00.013+02:00

El bosc s'ha d'omplir d'aquella gamma de colors variats, que donen vida a la tardor.

Dels cirerers sorgeixi el vermell, els castanyers passen pel verd, el groc i el vermell, els faig es tornen groguencs i els roures amb el seu verd, a tots porta la contraria.

Ja tinc ganes, de que esclati a colors, aquesta tardor.

Aquest passat divendres, vaig veure una petita mostra. Al bosc tímidament, ja li comencen a sortir els colors.

Enyorant la tardor

2011-10-02T20:34:00.004+02:00

Estem tots, atents,mirant,observant els colors dels nostres boscos, esperant ansiosos,l'esclat de colors que ens ha de portar la tardor.

Arribarà??

Diario de un mago.

2011-09-26T17:18:00.014+02:00

"Ten piedad de los que tienen miedo a tomar el pincel, la pluma, el instrumento,la herramienta porque creen que otros ya lo hicieron mejor que ellos y no se creen dignos de entrar en la mansión de las Artes.Pero ten piedad de los que tomaron el pincel,la pluma, el instrumento, la herramienta y transformaron la Inspiración en una mezquina forma de sentirse superiores a los otros"

Fragment de: "El pelegrino de Compostela (diario de un mago)" de Paulo Coelho.

N de l'a: disculpeu la data de la fotografia, evidentment es errònia

Pedres

2011-09-22T09:13:00.005+02:00

Montse,m'has inspirat!!
Les pedres que trobem pel camí les hem de pujar o retirar, plantar-nos sobre elles, mirar cap endavant i llançar-nos de cap en aquest cas, en altres seria continuar el camí.

Aquesta fotografia la tinc a fotonatura.org, en la pulidora, així que si algú vol passar, també pot deixar la seva opinió,allà.

La deixo a les vostres mans.

2011-09-13T13:07:00.015+02:00

M'estic qüestionant, coses. Fotogràficament parlant, no acabo de.....
No se com expressar-ho, així que.....
Digueu-me, fem una polidora,però, ara no penseu que faré aixó, aqui cada dos per tres,eh???

Serà que, he vist moltes fotos, semblants??
Serà que tots anem al mateix lloc, a fer fotos semblants?
Serà que jo, faig fotos semblants als demés?
Serà que només tinc un filtre marca no ti fixis? i un trípode, ruïnós??
Serà que no ser fer fotografia???No ser aplicar la tècnica??
Serà que estic desanimada??

serà.... que estic donant moltes voltes, a no res???
Aggg!!!

De color daurat.

2011-09-09T15:40:00.018+02:00

Una posta de sol a Bardenas Reales, ho transforma,tot a color daurat, sembla que en un moment donat, hi haguí de sortir d'un dels seus racons, Ali baba i els 40 lladres, que venen de la cova, secreta on deixen els seus tresors.

Els que si tenen un tresor, es la gent d'aquesta terra, al tenir un entorn tan fantàstic i diferent.

No descarto tornar anar, per que em vaig quedar amb ganes de més.
No he inclós el Castildeterra, típic del lloc,no es per que no el tingui,es que jo soc així de xula. :)

Compartint, paisatges, moments,vivències.

2011-09-05T10:58:00.012+02:00

Aquesta entrada la dedico,en principi a la Montse,per que amb ella vaig compartir durant 9 dies, moments agradables, moments agobiants(per la calor),moments d'esgotadors,sessions de risoteràpia,com per pixar-se de riure!! eh? Montse ;)
Una nit varem fer un pícnic sota una pluja elèctrica,a Barrika, fenomenal,moment !!

A Bardenas Reales varem tenir,un magnífic guia, Eduardo Ramón, que amablement i pacientment,ens va ensenyar racons,d'un entorn, sorprenent, he de dir que el sol era, esgotador,evidentment la zona, ja ho te i a ple Agost, que podíem esperar? per aquell dia anunciaven pluges,ja,ja,ja, a nosaltres ens acompanyava el sol.
Per sort, la tarda anterior,varem tenir una posta de sol impressionant amb nuvolets, però llavors no teníem a Eduardo.

"Gracias Eduardo por tu hospitalidad y sacrificio,por que aguantar,esas temperaturas,para mostrarnos la belleza del lugar,es de agradecer".

Em queda en el record unes vacances,amb bons moments.

La força del mar.

2011-09-04T12:33:00.003+02:00

La Montse i jo vàrem passar una bona estona, fen fotos en aquesta platja, anàvem amb el desig de una preciosa posta de sol, però com tots els dies que vàrem passar per la zona,no vam tenir la sort, novament la boira que venia del mar,el cel era pla i gris.

Fotografiar l'aigua es entretingut, almenys per a mi,ensisador, t'hi estàs temps, esperant l'onada que faci un dibuix, bonic, en el seu recorregut.
Em va atraure l'atenció aquesta paret, forta, robusta, aguantant les sotragades el mar i vaig voler captar el recorregut, subtil del aigua, en una velocitat lenta,una llàstima el cel pla.

Un sopar, en el millor restaurant.

2011-08-30T15:57:00.013+02:00

Fotogràficament parlant, no va se un èxit,tenia una altre idea,que no vaig complir.
Fins hi tot m'he,estat, plantejant,no pujar cap foto,d'allà.
Per la vista un regal i socialment tota una experiència.
La Montse, li va demanar informació al guarda de Gastelogatxe i ell,ens va convidar a sopar al dia següent,es una persona d’aquelles,que jo ubicaria a Formentera en pels anys 60.

Ens va oferir un bon sopar, que ell mateix va collir del mar,aquella tarda. Ens va reunir al voltant de la seva taula a una colla desconeguda, que vam connectar, perfectament, una parella de nuvis fent-se les fotos amb els seus amics fotògrafs, una parelleta jove, un matrimoni català, un noiet de Barcelona,tots diferents,tots amb vides i ritmes diferents que aquella nit varem,compartir,taula i tertúlia, gracies al guarda.
La posta va ser espectacular,encara que jo,no li vaig treure pou suc,però...em quedo amb el pes, de compartir taula aquella nit, gairebé sense llum, sentint la remor del mar, en un indret de luxe.
Ni el millor restaurant de la zona,podia oferir-me un entorn tant ideal.

Unes fotos especials per la Laia.

2011-08-27T22:39:00.030+02:00

Avui,vull agrair, a la Laia, la seva amabilitat.

Gràcies a ella, les meves vacances, no han estat tant agres.

Sempre, hi ha una foto especial, aquestes de Barrika són d'aquestes, que potser no siguin, unes bones fotos. Però son de les que li agafes,aquell carinyo, per que t'han costat un esforç i a mes a mes en el meu cas... "un hostión" de nassos.

Mentre feia les fotos, el meu cor, accelerava, no sabia on col·locar-me, m’agradava,tot!!, la soledat, el soroll del mar,la boníssima temperatura que feia!!
Era una combinació, contradictòria, de por, de calma, de relax, de respecte cap el mar,em deia "nena això només ho veus tu i sents tu", mirava enrere, no notava a ningú, sola, no hi havia ningú,mes.

Anava sense el frontal,el vaig perdre aquella tarda,feia servir,una llum de aquestes que tenen una dinamo dins i li has de donar corda,eren les 04:00 o 04:30 de la matinada, no recordo exactament ara,si recordo que tenia poca llum i les mans ocupades. Em vaig "agobiar" per que no trobava les escales, per tornar,vaig començar a imaginar la marea pujant i jo allà.
Encara que era conscient que la marea puja,progressivament i no era massa l'alçada.
Amb les mans ocupades, i les roques lliscoses, vaig caure.

Així et dedico aquestes fotos, Laia.

Gràcies.

Unes vancances,sense posta.

2011-08-24T19:20:00.019+02:00

Aquestes vacances, potser el temps no ens a acompanyat, cels nets o grisos, fortes temperatures i els pocs, núvols, estaven, on no ens convenia.
Però si, em tingut boniques experiències.

La Gironina i jo,em fet 1860 km, varem començar al Valle de Tena,on jo volia fer el reflex de Sallent de Gàllego de nit amb les llums,aprofitant, les aigües del seu embassament.
Primera,punxada; no sabia que el buidavem!!
Be,vaig pensar, aquestes muntanyes son espectaculars, amb un bons núvols i els seus verds....varem intentar, pujar als "ibones d'Anayet" varem matinar,però no esperava que allà dalt,arrivéssim a 33 graus de temperatura, totes dues portàvem a la maleta, roba d'abric,allà s'hi va quedar.

Varem decidir,no quedar-nos per una segona nit i sense tenir allotjament, vam prendre camí,un camí que, varem decidir, sobre el mapa, sense saber el destí.

I el destí ens va portar, a Zumaia un lloc preciós, on varem trobar allotjament i varem tenir temps per fer una volteta, una nocturna i una matinada. Sense llums,novament, el temps no acompanyava.

Us deixo, les dues fotos d'aquest lloc,esperant que us agradin.

Fins la tornada...

2011-08-13T07:58:00.011+02:00

Marxo de vacances
No amb la meva càmera que encara està a S.T.
Marxo amb la càmera que em deixa una amigueta, espero poder dominar.la,suficient com per treure alguna cosa decent,fins la tornada, us deixo gairebe,en el cel.
Estic contenta per que a 500px he assolit un 91,2,amb aquesta fotografia,quina il.lusió!!!
Serà que no ho faig tant malament ;)
I això que te perdigons, us els deixo,son, ELS responsables que la meva 5D estigui, al quiròfan :(

Salut i llum per a tots!!!

Que omple la vida?

2011-08-10T19:14:00.006+02:00

Sempre estic, malaint, el materialisme.
I ara que la meva 5D, en aquest moment actual,no se si,l'he matada,si,si tal com ho dic.
Ara es quan em plantejo....però si demà em diguessin,nena, llença la càmera a l’escombraire,em moriria!!
Aquesta petita cosa material,m'omple molt la vida!!!

Em fa bellugar-me, coneixia gent nova,em fa continuar tenint "feeling" cap a la gent que ja conec, em fa,descobrir,racons nous del meu país i gaudir-los amb tot el seu esplendor,em fa aixecar-me de bona matinada, per no saber si tindre una bona sortida de sol,em fa aixecar-me a les 4h de la matinada per em devorin els mosquits o em mori de fred,em fa partir i gaudir dels viatges llunyans que els amics fan amb les seves cameras,vivint,altres cultures i altres paisatges, em fa tenir complicitat, amb persones especials.

Avui estic depre, no se si m'he carregat la meva càmera.....

Amics,amigues,gent guapa.

2011-08-07T19:34:00.006+02:00

Estic fent etiquetes,ja,ja,ja.
Ara va de debo, com diu el refrany: "Quién tiene un amigo tiene un tesoro"
I jo diria, si tens,amics, amigues, i gent maca al teu costat, ets inmensament,ric!
Un petó a tots i totes,els que comenteu i els que no comenteu al bloc i se que el mireu, si,si, ho se.Se que esteu allà,derrera. ;)

Vergonya i enveja.

2011-08-02T08:26:00.008+02:00

Fa uns dies, amb la meva filla, varem estar al Pantà de Sau, un entorn preciós, els núvols esponjosos, feien que el sol es filtres, fent clapes de llum,tot un espectacle, que no vaig poder fotografiar,per que em vaig descuidar les bateries a casa, les dues!!
Varem estar buscant un raconet bonic,on menjar-nos l’entrapà que havíem preparat,ens va costar.
Després, típic, la nena comença a buscar pedretes per llançar-les a l’aigua i llavors ens adonem on ens havíem ficat!! Tot eren deixalles, sabates, plàstics, ampolles de vidre trencades i no continu, per que hi havia de més fastigoses.
Si la gent,ve al Pantà per gaudir de l’entorn, per que no el respecta? aquesta va ser la pregunta de la nena.

Aquest dia quan vaig estar a les Angles, Formiguères...em vaig estar fixant.
Allà deixen acampar, van famílies,senceres!!!
En tooot, el recorregut que vaig fer, no vaig veure,CAP, deixalla, CAP !!!
La gent respectuosa, amb l’entorn, els animals: les vaques i els cavalls,pasturaven, pel mig de la gent. Animals i persones,anàvem al seu,ritme, la gent gaudia de la muntanya i l’entorn amb respecta !!!
Vaig recordar, com havia vist el Pantà de Sau, alguns racons del Berguedà i de Montserrat, vaig sentir,vergonya i enveja.
Al passar per un poble, les casetes estaven, tant, integrades al bosc, que en un cop d’ull no les veies i si et paraves i miraves més detingudament, hi havien una porrada!! I no les veies,per que tenien la forma i el color dels mateixos arbres i es confonien!!
Per que no respectem casa nostre???
Tant egoistes,som??
Tant, “peseteros”???

El Llac de la Bullosa.

2011-07-31T16:33:00.017+02:00

Aquest cap de setmana, a Formiguères, buscant una bona orientació on acampar i fer les primeres llums,sobre els pics de les muntanyes més properes, veiem passar uns núvols bastant amenaçadors carregats de pluja.
Rebem la trucada de la Martha,preocupada per nosaltres. Ens truca per dir-nos que a Barcelona “diluvia”,nosaltres amb tota la calma, li diem que, tenim sol i que,cap goteta de puja, però que veiem passar els núvols,negres cap a Catalunya.

Ens trobem el camí tallat,amb un cartell que indica que si volem continuar, toca caminar unes quantes hores. Carregats amb la càmera, tenda i els sacs de dormir,impossible.

Be, li comunico a l’Albert que tinc un “plan B”,però que no tinc clar si podrem acampar lliurament.
Ens arribem al Llac de la Bullosa.
Un nou obstacle, en el que ja hi contava,si volem pujar,em d’agafar un autocar. Abans li preguntem a uns francesos si l’acampada es possible,ens contesten que, si, sense cap dubte. Jo ho continuo,dubtant, però amb la intenció de plantar la tenda en un lloc,amagat.

En el primer refugi compro un mapa i preguntem com estar el tema de l’acampada,dons SI!! es pot de 20h a 8h del matí! Ara la meva preocupació,eren els núvols que veia als cims de les muntanyes,ben negres, que no baixessin,abans de plantar la tenda i que no portessin llamps (per la quantitat d’arbres de la zona).
Abans de engrescar a l’Albert en aquesta moguda, ja havia consultat a dues pàgines del temps,on asseguraven que el cel seria serè a partir de les 18h, de dissabte. No es van equivocar, uff!!

L’Albert em va confessar que es va sentir una mica inquiet, per que el vaig avisar d’un dia per un altre,sense saber ben be on anàvem, però mogut per el comentari de la Martha “ No se de que t’estranyes!!” Amb les vegades que t’explica’t que quan teníem 24 anys, l’Esther era la que tenia l’idea "descabellada" i jo era la que mai li deia que NO, i apa, a l’aventura!!!

Albert, ja se que la teva afició a la bicicleta, no supera a la fotografia, però espero que el meu “petit curset,d’iniciació” t’ajudi a gaudir-la cada dia més.
Si, ja se que soc una friki...:)
Martha, et recordo, el pensament d'anar a Austràlia, això no ho varem,arribar a fer eh? ;)

Nois(experts!!) ja se que no es una gran cosa,però es la meva primera vegada, m'estreno.
Si, es la contaminació de Font Romeu.
Us prometo,millorar.

L'espectacle de la llum.

2011-07-25T09:17:00.017+02:00

Sempre procuro,que un dia no sigui igual a l'altre,serà una mania,no ho se,però es un costum. I serà per això que m’agrada la fotografia de paisatge?
Per que cada dia no es igual a l'anterior?
Cada dia te un cel diferent, els núvols el pinten de formes en moviment,les postes son una paleta de colors variable,cada dia. Mai un dia es igual al altre.

I la llum, es canviant.
La llum canvia si el dia es gris, si el cel es obert o si la llum del sol, rebota a un núvol o a la boira.
Tot un espectacle que la natura, ens ofereix, sobretot els que tenim la càmera, ja com un membre més, del nostre cos.
I tot això be, per que, al Montseny,hi vaig, gaudir de l’espectacle de la llum.

Sorpresa inesperada.

2011-07-23T00:12:00.014+02:00

D'una trucada inesperada, sorgeix una sortida inesperada, de la sortida sorgeix,una boira inesperada i d'una boira inesperada,uns arbres inesperats, que la majoria de vosaltres ja els coneixeu.

La meva sorpresa,va ser quan al rodejar, l'arbre que estava fotografiant, em fico a enquadrar i em quedo sorpresa, ui? em sembra que aquests arbres, ja els he vist algun lloc! Ah!! si!! als blocs !!!

Jo no conec, els racons del Montseny, com la majoria de vosaltres i quan en Jorge,em va trucar per anar-hi, vaig pensar que era una bona oportunitat, per començar. Ara,penso, per que no ho fet abans?
Ho tinc clar,ara el visitaré més sovint, segur.

Gràcias,Jorge,por enseñarme, estos rincones,como tu dices: "Es un lugar
para,desconectarse del mundo y olvidar preocupaciones"

Entre el sol i la lluna

2011-07-16T17:21:00.031+02:00

Avui us pujo una sortida a Delta,un tant accidentada.
Varem arribar, a les 04:00 de la matinada.
Amb emoció, per que havíem aconseguit un 4x4 i no tenir que fer tooota la caminada fins el far del Fangar.
Així que en fiquem pel camí, notem que aquest,no es com el d'abans. On es el camí?
Sortim del cotxe, be, varen sortir en Pepet i en Jorge, per que jo al veure la quantitat de mosquits que es reunien en el far del cotxe,em vaig espantar, osti,tu!!
Al recolar el cotxe,va quedar, ensorrat..apa ara toca,treure la sorra de les rodes i empenye'l, per sort al tercer intent ho varem aconseguir.
Després d'aparcar-lo, comença la caminada cap el far,amb la boca tancada, per no empassar-nos els mosquits.
Per la nostre sort, la gran majoria,estava en una part del recorregut,tot i així quant paràvem a plantar el trípode,els mosquits aprofitaven per atacar,vaig arribar a tenir 4 en cada mà !! mentre preparava la càmera. La resta, envaïen les foses nasals i els ulls.

Amb aquest neguit,haviem de centrar-nos en la composició,l'enfoc i demés paràmetres, aquest es el resultat,d'una sortida nocturna al Delta.

Una abraçada als meus companys d'aventura,Pepet i en Jorge que ha estrenat bloc:

Bona llum,per vacances.

2011-07-14T21:02:00.004+02:00

Ja tenim les vacances aquí,amb aquesta fotografia, us desitjo, que la llum us acompanyi,que els cels us mostrin el seu millor color,també per aquells que feu nocturnes.No passeu,massa calor, bones vacances a tots, una abraçada.

Sorpresa,dins l'arxiu

2011-07-08T06:15:00.000+02:00

L'altre dia,buscava dins el meu disc dur, un arxiu,on carai estarà!!

Buscant i buscant, no el vaig arribar a trobar,per que de cop i volta, em vaig topar amb aquesta fotografia del 2009,feta amb la 400D.

Per a mi,va ser una grata sorpresa.

Compartint paisatges.

2011-07-04T20:38:00.000+02:00

Compartir una estona amb bona companyia, sentir la mateixa,emoció, al veure un esplèndit paisatge o descobrir un nou indret, fins hi tot, compartir, la pau i el silenci, que es respira a la muntanya.

Ja poden passar les hores, quan s'ha estar gaudint d'una agradable conversa, en bonic entorn.
Aquestes, fotos que pujo, avui, son de moments compartits.

Descubrint,paisatges,de muntanya amb en, Pere
i amb la Montse,descubrint paisatges,més propers.

Sempre mirant els núvols.

2011-06-29T22:47:00.010+02:00

De vegades,no puc estar els núvols,per que els núvols estan per sota meu, es llavors,des de les alçades, on en sento més en pau i en tranquil.litat.

El primer dia que vaig veure aquest paisatge, vaig pensar, he pujat al cel.

Involuntàriament, faig un sospir, d'aquells, que et fan descarregar, tota l'energia negativa que portes acumulada i em sento renovada,no se, si em se explicar i si només em passa a mi,pero, cada vegada que pujo i miro aquestes muntanyes, tots els mals es dissipen i trobo la pau.

Desperta,a un nou dia.

2011-06-26T07:36:00.004+02:00

De vegades les fotografies,son curioses, les formes dels núvols, la de les muntanyes, les llums,formen figures, que ens son familiars.
Aquesta vegada vaig veure el perfil d'una noia,rebent els primers rajos solars. Com si estigues,dormint sobre un llit de muntanyes i el seu rostre, fos il.luminat pels les primeres llums del dia.
Bon dia!!!

Planeta blau.

2011-06-19T17:07:00.003+02:00

Ja feia temps tenia en ment, tenir l'oportunitat de capturar unes boires,acariciant les muntanyes,aquesta vegada les més properes al Pedraforca.
La llum va anar baixant i l'ambient es va anar transformant, en un moment blau.

Afegeixo: Tenia l'enquadrament una mica limitat, m'hagués agradat donar més aire a aquests núvols de baix a l'esquerra, però, tenia els arbres d'un bosc proper,que em sortien i no eren del meu gust, en una altra ocasió, aviam, si trobo, una altra localització.

Tornaré.

2011-06-13T00:12:00.011+02:00

Un lloc per tornar i tornar.
Un lloc de pau,un lloc per perdre's,un lloc on trobar,multitut de racons,detalls,composicions.
I, pensar que, hi han TANTS de racons,així a casa nostre!

Aquest indret, el tenia guardat en la memòria, m'hi van portar, una o dues vegades, ja no recordo, quan tenia,uns 24 anys i sempre em deia, he de tornar, aviam si hi ha tema...dons ja veieu.... he tornat i tornaré.

Els racons amagats del nostre país, son com els racons,amagats que tenim les persones.
Em de recorre un bon camí,per trobar, aquests racons,amagats que son de, gran bellesa.

Em de buscar el camí,per assolir aquesta bellesa.
I el més bonic de tot, es.... poder compartir,descobrir i gaudir, amb algú aquest camí que ens porta, aquests racons.

Gràcies Gironina,per acompanyarme,en aquesta ocasió.

Reflexions

2011-06-10T02:31:00.025+02:00

I es que la natura es això!!!...estem acostumats a viure entre parets en ciutats, de totxana,vivint confortablement, ens oblidem que formem part de la natura i la natura es això!!! real, cruel,normal.
Serem nosaltres? els que em donat l'esquena al que realmente es normal?? Hem deixat de ser naturals??

Arrel d'aquesta fotografia penjada a flickr per la Gironina,amiga meva, que em va fer reflexionar.
Digueu-me RARA en majúscules.
Ja ho vaig expressar fa uns anys,a flickr.
L'egoisme humà, es desbordant !! Tenim TOT I MES!!
Pensem d'on venim? de la terra i que estem fen amb la terra? som animals,sorgits de la terra per evolució.

Llavors per que li donem l'esquena a la natura? Tenim confinats els animals, en zoos,en parcs nacionals,en reserves,som els amos de la terra?? Per la nostra comoditat, per viure més "be", si d'acord,d'acord.. si anessin lliurement (com l'elefant que va sortir l'altre dia a les noticies) seria un caos, un perill.
Peró,quin animal,mata per matar, quin animal assassina,viola o maltracte,l'únic,l'espècie humana.
Estic repentint paraules meves dites, en una altre entrada anterior aquesta pero no,vull cansarme de repetir aixó.

Els animals,no poden,viure en un paratge lliurement...
Les tribus amazòniques,(que son encara naturals)tenen els dies comptats...
Les espècies,en extinció....
la degradació del medi ambient...
tot això qui ho provoca ?? només l'home amb els seu egoisme i el seu,ansia de tenir...
i no ser...més naturals.

Ja ho se, algú dirà,nena toca de peus a terra, això es fer volar coloms, es impossible !!
Ja ho se, però es una llàstima ,que ens oblidem,quin som i d'on venim.

Si !! potser l'objectiu de la vida del petit moixó es fer-nos reflexionar,com diu la Gironina, a flickr.
Una foto, didàctica,quina sort tenen els teus al.lumnes!!

I es que la mort es el final de la vida...o el començament d'una altre, qui sap.
I com diu la vella, de la meva filla, "vivim per morir".

El meu,agraiment a la Montse per deixar-me publicar la seva foto, en el meu bloc.

La meva admiració a: George Adamson Kevin Richardson.

Un detall

2011-06-07T01:14:00.004+02:00

De petits detalls,tenim la vida plena,
només ens falta un petit detall, per veure'ls.

Comença per un petit detall de color, passa per al blanc,un color pastel i acaba amb un gris intens.
Espero,tenir la pantalla ben equilibrada!

Esperant el capvespre

2011-06-05T15:24:00.004+02:00

Després d'una tempesta quan el cel s'obre i comencen a filtrar-se les llums, quan els colors sorgeixen,per que ja s'acosta el capvespre.
Gaudir d'un espectacle com aquest,m'aporta,pau,quietut,serenor.
Després de fer aquesta fotografia,no calculo,quanta estona vaig estar asseguda a terra,mirant,gaudint.
I oblidant-me que a uns quants metres davant meu... tenia, l'autopista,trencant tot,l'encant, l'entorn.

El gripau

2011-05-31T04:24:00.006+02:00

_MG_0403, a photo by str.es on Flickr.

La meva intenció era fotografiar,la llum del sol quan es filtra entre els núvols sobre un indret, de arbres i valls.
Però buscant el lloc, vaig sentir,el cant d'uns gripaus que venia de una petita bassa,vaig canviar d'objectiu i entre foto i foto anava apropant-me a la bassa silenciosament, al final vaig acabar estesa sobre el terra fangós, intentant, captar algun d'ells gairebé a la seva alçada.

Eterna soletat.

2011-05-25T08:40:00.017+02:00

Una vegada un amic em va dir: Para,respira i pensa.
Just, això vaig fer,pero no fotogràficament parlant,que era, el que m'he recomanava,si no, que vaig començar a reflexionar, en altres coses.

I la paraula que em va tornar a resorgir es, resignació.

Davant la vida, resignació.
davant les il·lusions,resignació?
davant les injustícies?
resignació, a les ganes de viure,?
resignació a les ganes d'estimar?
resignació, a les ganes de ser?
davant una foto frustrada,resignació?
resignació a l'eterna soledat.

I no vull continuar,pensant,
per mi resignació es una gran pèrdua de temps.

Però....m'haure de resignar.

Des de dalt d'un cim, a prop de Barcelona, sentin els ocells, que ja es preparen per dormir, sentint el soroll del vent,quan passa pel mig de les branques i gaudint d'un espectacle de colors...
en eterna,soledat,sentint els meus pensaments,parant i respirant.....

Ja veus amic meu, que perillós es fer-me pensar.
Però i pots continuar,eh??
Hauré de retitular aquest bloc,com "Cabories d'Esther!!!!
Ja,ja,ja.

Sublim

2011-05-22T03:53:00.008+02:00

Primeras luces, a photo by str.es on Flickr.

Sublim es una onada que besa la costa, com una carícia, que sense presa, recorre un cos nu.
Sublim es un núvol que travessa el cel, com un bes suau sobre uns llavis, dolços.
Sublim es la boira que envolta les muntanyes,com una mirada intensa,a uns ulls de desig.
Sublim es el moment, de compartir una carícia, un bes, una mirada.

Visió nocturna.

2011-05-19T15:13:00.016+02:00

Hi ha llocs que son molt visitats, per fer "la foto" que tant desitjem, últimament, aquest indret es el que més es veu,en els nostres blocs i galeries,pensant,i parlant amb un amic ( en Pepet) jo li deia que era una llàstima que cada vegada quedin ,menys racons com aquest en la nostra costa.

Sort que ell em va oferir una visió,molt més positiva deient-me: "Mira t'ho d'questa altre manera: pitjor seria ser un fotògraf de paisatge i viure en un lloc sense relleu, almenys nosaltres temin la costa i la muntanya tot ben aprop".

Molt encertat,Pepet,si senyor!!!

Gràcies per convidar-me, a una estona de bona companyia i gaudir d'un bonic paissatge, encara que, fos dins una carretera marítima o... era una barcopista ???

La vida

2011-05-16T10:38:00.005+02:00

La vida és una obra de teatre que no permet assaig, per tant...canta ,balla, pinta, riu, plora, estima i viu intensament cada moment de la vida...abans no baixi el teló i l´obra acabi sense aplaudiments."
Charles Chaplin.

Quina satisfacció!!!!

2011-05-12T00:00:00.004+02:00

L'emoció de capturar, la bellesa, de un paisatge.

El nervi que m'entra quant, trobo l'enquadrament.

L'estat de satisfacció quant ja tinc capturada la imatge i se, que ja es meu, aquell tros de bellesa.

L'aixecar-me de ben d'hora, per anar a compartir tot aixo, amb gent agradable.Be, més aviat amics. Amics, que m'han vist, emocionada,negitosa, al moment de disparar.

I,gaudir de paratges,d'algun animaló que per sorpresa apareix pel camí,les olors i els sorolls de la natura.

I després, cap a casa, les ganes de descarregar la targeta i veure, aquell trocet, d'imatge del visor, en gran i penjar-la i que a altres persones, els hi agrada i en gaudeixen.

I el sentir-me,viva, cada vegada que em plantejo, una nova sortida.

Aixó es,viure: gaudir, compartir,sentir,emocionar-se, apassionar-se...

Cap de Creus.Cadaqués,una part de la meva terra.

2011-05-08T20:20:00.005+02:00

Aquesta Setmana Santa he pogut gaudir d'un gran entorn,passejar pel GR-11 , el camí de ronda, descobrir caletes i camins que porten a racons i et transporten a temps antics quan les galeres, es refugiaven de les tempestes a les caletes,que acabaven s'en una trampa,mortal i allà han quedat enfonsades, i sent museu històric sota les seves aigües.

Gaudir dels paratges a Cap de Creus i Cadaqués,amb roques de gran valor arqueològic amb formes d'animals,com l'àguila,el lleó que, amb el pas del temps, han arribat a ser mítiques.
Paisatges que inspiren a escriptors, pintors per la seva gran bellesa, que van inspirar en Salvador Dalí en la seva obra com El gran masturbador.

Poder veure i sentir-me part d'aquesta la meva terra i haver tingut l'ocasió de parlar amb gent d'altres llocs i països i veure com ells també quedaven fascinats,omple d'orgull.

Exposió fotogràfica al Monestir de Sant Daniel.

2011-05-06T01:11:00.005+02:00

En aquesta entrada,us convido a fer una passejada per Girona,que tornar a guarnir-se de flors i possar-se guapa,com cada any.
Enguany,particio en una exposició,conjunta, al Monestir de Sant Daniel.

El despertar dels sentiments.

2011-05-04T05:40:00.011+02:00

La primera vegada que veus aquella mirada
la primera vegada que et somriu
la primera vegada que t'abraça
la primera vegada que et diu,t'estimo.

Els meus sentiments es van despertar,
la primera vegada que et vaig sentir,
dins meu Andrea.

Disculpeu,pero aquesta fotografia la vaig fer, ja fa uns anyets, sense trípode i amb el "pisa".

Dilema.

2011-04-29T23:55:00.010+02:00

Moltes vegades, (més aviat la majoria), ,mentre estic fen una fotografia de paisatge marí, començo a disparar, prenc del mateix enquadrament varies fotos, I TOT, per que les onades son diferents en cada moment i fan dibuixos variats res semblants en cada fotografia, llavors, davant l’ordinador toca escollir,agg, quina penjo???

O be, l’indret es tant, bonic, que acabo tenint, fotografies semblants del mateix entorn!! Però es que no puc parar!!!,per que des d’aquí es bonic,però es que des d’allà també!!!
I es que necessito captar,aquella bellesa!!!

I amb tot això....espero que us agradi,el que he captat

Al trastejant el tamany de les entrades,he perdut l'antic disseny del bloc,per ara em quedo amb aquest.I es que soc un trasto!!!

Petit país,de gran bellesa.

2011-04-26T10:07:00.007+02:00

Des de,Cap de Creus,al Delta de l’Ebre.
Des de la costa fins els pirineus.
32.000 km² d’una bellesa encisadora.

I que més dona aixecar-se de matinada, patir d'una pluja, que et deixa la càmera,el objectiu i a tu del tot xops.

Mentre estic gaudint de aquests espectacles,que em dona el meu,país, oblido,vent, pluja,neu i fred.

El Maresme.

2011-04-16T13:49:00.008+02:00

Vaig quedar amb en Pepet per anar a fer alguna nocturna a la costa,però la tarda, es va presentar molt lletja i varem decidir quedar de bon mati per fer una matinada.
Res a veure amb la nit que varem tenir,ni un sol núvol,ohg!!! aquest any no tinc sort,fotogràficament parlant,no pillo, un dia amb núvols espectaculars.
Així que us presento, una mostra, de les que varem fer.

Les altres les presento totes al meu,flick

Espero que sigui del vostre gust.

Ara es la meva !!!

2011-04-13T01:07:00.007+02:00

En Pepet i en Pere Soler,amics amb qui compartir,aquesta passió,ja han mostar les seves,d'aquell dia.

Ara es la meva,nois!!!!

Com soc un belluget,que no ser estar quieta i acabo sempre,pel terra o estirada sobre roques, mullades i punxagudes, jo en pujo tres,apa!!!

Algú,em diu que soc inquieta...

Tinc altres amics, que van compartir aquell dia amb nosaltres i ens van donar suport al respectar "el nostre espai" des de aquell dia l'anomenen zona v.i.p.

No cal dir que...va ser un dia amb bona companyia i bona llum.

Lluites.Pors.

2011-04-07T15:24:00.017+02:00

Us presento avui,una de diferent

Aquesta es del 2008.

A mi normalment, aquest bitxets em fan una mica de aix!!! però, un/a, ha de superar les seves pors i avançar, tot ho fa la ment, per que de petita, agafava amb la mà, aquests bitxets i no em feia res. Avui us recomano una pel.licula força interessant,"El cisne negro"que tracta, de les lluites internes. Hi ha gent,que lluita tota la vida i les supera, altres que estan tota la seva vida ignorant-les i d'altres que moren en l'intent. De quina raça sou vosaltres??? Jo,ho tinc,clar. Espero que us agradi !

Arriba el bon temps!!!

2011-03-31T18:10:00.016+02:00

Després de la tempesta,arriba la calma, el Delta de l'Ebre.

Avui al despertar i veure la bonança que feia, he somrigut,m'han entrat,ganes de viure, de compartir estones amb amics,al costat d'una cervesa fresca a l'aire lliure.

Feliç primavera, amics!!!!

El camp

2011-03-28T19:27:00.009+02:00

Rescato aquesta,fotografia del 2009, del meu arxiu,després de una bona passejada, pel parc dels Gallecs,en pau,amb mi,els meus pensaments, el vent i la bona temperatura, que va fer ahir.

Just es una fotografia, del mateix Parc, però que quan la vaig fer, no ho sabia,en un dia poc solejat, però just era el que buscava en aquell moment,un cel dramàtic,amb llums filtrant-se pels núvols.

He de confesar que per aquells temps,jo retocava una mica les fotgrafies, fins que vaig apendre a dominar photoshop,llavors vaig decidir, no retocar més.

També he de dir que no tenia trípode,en aquell temps i esta feta, a pols.

Espero que us agradi...

With moonlight

2011-03-20T16:22:00.012+01:00

dues bruixes....... caminaven, sota la llum de la lluna,per camins i racons, que mai abans havien vist.

Aquella nit,d'ombres fantasmagòriques, formades per les pedres del camí,

només elles dues, la Tramuntana i les granotes,trencaven el silenci de la nit.

Amb la lluna, d'aquest cap de setmana,no calia,llum per caminar, juntament

amb, la Gironina,varem, descobrir uns racons per tornar, de nou.

La Tramuntana,ens va acompanyar,durant unes quantes hores i al final,vam desistir a continuar, ja era insuportable (almenys per a mi).

Gràcies Gironina,per la hospitalitat i la teva companyia.

Un detall de muntanya

2011-03-17T15:18:00.003+01:00

Un detall, d'un passeig per la muntanya, xarrant, de coses, que mai arriben cap lloc, ni arreclen res.

Fotografia rescada,de l'arxiu.

Que important pot arrivar a ser un petit cable, que has estraviat!!!

Durant aquests dies, m'he quedat sense memoria.....(be normalment en tinc de molt poca) externa vull dir i de gran part (tampoc en tinc massa) del meu arxiu fotogràfic.

Uff, per sort,ja l'he trobat.

Sòlid, líquid, gasós.

2011-03-05T15:49:00.004+01:00

Sòlid, un bon amic/ga que esta allà, sempre.

Líquid, les llàgrimes, d'algú que es despediex.

Gasós,les paraules,de les persones que prometen i no compleixen.

Moments difícils.

2011-02-26T04:41:00.009+01:00

_MG_8830
Cargado originalmente por str.es

Que difícils son certes, decisions, de la nostre vida.

Es trist, decidir, que vols fer un gir a la teva vida i quan teva decisió,no, només t'afecta a tú, si no,també a altres persones que tens al voltant ,que fer llavors??? No vols quedar-te,pero si marxes, hi han persones que patiran.

Però veus que no estàs,visquen el que realment,vols!!!

I han moments que només,pots pensar,en tú mateix, tancar els ulls i saltar al buit.

Quan estic dins l'aigua, amb el cap capbussat, no sento,res, tinc pau, tot desapareix i estic amb mi mateixa, en la vida, es el mateix, estàs sol, amb tú mateix,pero no hi ha la pau, de quant estàs dins aigua,amb el cap capbussat.

Ei, que malament estic,oi???

Per sort, hi han,amistats, que saben recolzar-te,sense influir en les teves decisions i simplement estan.

En un mon apart.

2011-02-18T11:54:00.003+01:00

En un mon a part,penso que hi visc, de vegades.
Mentre,en el reste del país, teníeu, fred, pluges, temporal a la mar.
Jo, ni mar brava, ni tramuntana i cel serè i temperatura, agradable, es pot tenir tant mala sort, fotograficament parlant???
Tot i aixi, espero que us agradi aquesta, captura que us presento, de més a munt de Cadaqués, on també,estan tocats,per la tramuntana,quan bufa,es clar.

Del pais de las maravillas!!!

2011-01-29T23:32:00.005+01:00

Aquest matí al sortir de la feina, al veure el cel que feia,m'entrat,una rabia tremenda per no haver agafat la càmera.
Anava conduint, i de cop hi volta em miro Monserrat,en principi pensava que tenia un nuvol blanc en el cim, il.lumintat pels colors ataronjats del moment,pero No!!! estava enfarinat, aquesta nit ha nevat a Montserrat!!!
Al final, he decidit que ja dormiria,més tard,he anat a casa,he pillat la càmera, amb la emoció, no he tornat a casa fins les 11 del matí.He dormit 4h, i demà he tornar.
Dicen que sarna con gusto.....quina bogeria!!!!

Benvinguda 5D, estic de proves.

2011-01-26T18:41:00.003+01:00

Be, estic,començant,de nou.
Trastejo per ara, com puc, em faltan,objectiu,
fitres,polaritzador,TOT!!!

Un amic em deixa els seus,filtres,l'altre,el seu,objectiu!!!
Gràcies, Arnau,
gracias Jorge, sin vosotros,ahora mismo no seria, nada.
Saludos!!!

Adeu 400D

2011-01-23T10:57:00.004+01:00

Avui em vull acomiadar de la meva 400D, amb ella he aprés,molt i gaudit d'estones,compartides amb bons amics.
M'he passat,humilment, a les ff, amb una 5D clàssica, crec que amb ella també tinc moltes coses per aprendre,encara.
He de agrair els savis consells d'en Pere Soler.
I la gran paciència que han tingut amb mi,tant en Pere com l'Arnau.
Pujo, una fotografia,feta amb la 400D, de l'última sortida, on, vaig decidir-me,del tot, que volia, un canvi.

Mostrant el millor perfil.

2011-01-07T15:27:00.010+01:00

Avui us mostro una fotografia, del 2009, del Puig d'Aligues.
Faig,moltes fotografies de paisatges, per que m'atrauen els colors i les llums que la natura ens oferix.
Peró he de confessar que no faig fotografia de animals, per falta de medis ja que m'encantaria, perdrem i passar-me, fins hi tot, dies, em mig de la muntanya, per captar-los en el seu medi natural, potser que a la primera, no sàpigues que fer,potser m'espantés i apretés a correr.

Avui volia fer un petit homenatge als animalons, que per molt forts i ferotges que semblin,devant del seu pitjor enemic no poden lluitar, el seu enemic, es ambiciós, egoista, assessí (per que mata, matar, per oci, no per sobreviure) només pensa en si mateix, en enriquir-se, en "prosperar?"
De vegades,sento vergonya,en pertanya, a una especie, que només sap destruir, embrutir, agredir.
L'especie humana el, pitjor depredador.
http://www.flickr.com/photos/str-es/3262354287/in/set-72157602751565983/

Sota el mantell de núvols

2011-01-02T18:57:00.004+01:00

Sota el mantell de núvols tot era gris,apagat i trist.

De camí, buscant un bosc ple d'arbres,on es filtres un raig de llum,el cel s'obrí amb tot el meu disgust, vaig continuar carretera amunt, al arribar dalt, m'hi vaig trobar amb un mantell de núvols estes, per gran part, del paisatge que contemplaven els meus ull, llavors, el mal humor va desapareix igual que desapareix la boira.

El riu,sota el gel.

2010-12-28T20:20:00.005+01:00

Ja fa dies que gela de valent,per tot arreu.

Aquest aspecte,fred, tenen el riuets que recorren el Berguedà, una capa de gel dura els cobreix.
Molt de gel però poca neu,a les muntanyes, sort que els pantans son plens.
Amb aquesta estampa de fred us deixo, jo vaig a posar-me al costadet de l'estufa.

Que el 2011 porti a tothom, benestar i bones fotos!!!!

La bellesa de certes persones.

2010-12-26T11:47:00.008+01:00

Avui tampoc penjo cap foto,
per que vull destacar la bellesa de certes persones, tinc dues companyes de feina infermeres, que estan dedicant els seu esforços per que,gent que ho necesita pugui tenir una millor qualitat de vida, van estar en un poblat,Bôlôndo,de Guinea.

Fa poc amb la ajut d'un fotògraf:Picheto van fer una exposició, me la vaig perdre i em sap molt de greu.
http://d2000.blogia.com/temas/experiencia-voluntarios.php
Kenia Celma, ha decidit marxar, per decicar tot el seu temps,marxa a Equador.
Buen viaje,Kenia
I escric aquestes paraules,per que admiro, a gent com, Kenia Celma, Cristina Esteban.

Un fuerte abrazo,Kenia.

L'esperit nadalenc.

2010-12-23T06:32:00.011+01:00

Per moltes llums que li posem l'arbre de nadal (o a la nostre vida), amb tota la nostra il.lusió, si no tenim algú amb quí gaudir-les,aquestes llums, s'apaguen, com s'apaga la teva il.lusió.
Llavors, perquè que cel.lebrar el nadal?,
per que cel.lebrar,el nou any?
per que cel.lebrar, res??

Tot i així cada any, espero,amb il.lusió que l'esperit nadalenc, ompli de llum,l'arbre de la meva llar.
Desitjo que procureu i lluiteu per martenir enceses les llums dels vostres arbres,durant tot l'any.

Que tingueu,un any 2011 carregat de bona llum i bona companyia.

Avui no penjo cap foto.

Dibuixos a l'aigua

2010-12-17T15:20:00.006+01:00

De vegades em quedo,encisada,veient,com l'aigua juga, amb les roques que suren,aprop de la costa,amb les seves escletxes,jugant a fer remolins i dibuixos.

El paradís

2010-12-12T21:15:00.019+01:00

Aquest cap de setmana,m'he sentit,exaltada, emocionada, nerviosa (i encara ho estic).
Poguer captar TANTA bellesa, m'ha sobrepassar, en un moment donat, jo mateixa, deia,prou,ja prou, perque era massa l'emoció que tenia dintre.

He d'agrair en Pere Soler, aquests moments viscuts,ojalà algú s'hages ficat dins meu per viure el meu estat de .... no se com descriure'l.

Només puc dir que.... gràcies.

S.O.S Paisatges de Mar.

2010-12-09T19:00:00.008+01:00

Baix coneixe,fa poc, a Jose Benito Ruiz, em va encantar, la seva manera de veure la vida i sobretot el projecte que esta portant a terme, jo també he firmat,per recolçar el seu projecte.

¿homo sapiens?= ¿home savi?
Com ens podem anomenar "Sapiens" si l'home es l'únic animal que es capaç de contaminar l'aigua que beu,l'aire que respira!!!
Es l'únic animal que es capaç de autodestruir-se.
Quin animal,al que anomenem salvatge,destruiex el seu habitat natural???
Qui es més salvatge???
_________
Jo també he firmat,per recolçar el projecte, de Jose Benito Ruiz.
Per que quan els meus ulls, s'apaguin, la meva filla pugui veure, la bellessa natural que la embolta,un posta de sol al costat del mar,per ejemple.
Aclariment: aquesta foto es una matinada,no una posta.

S.O.S Paisajes de Mar

Roques, aigua, quin contrast !!!

2010-12-07T17:39:00.014+01:00

Ara tinc en ment fer una col.leció, dedicada al aigua i a les roques, us presento una mica del meu treball.

Les roques son fortes, aguanten tota mena de pressió, costa molt
bellugar-les.
L'aigua sembla dèbil,al costat d'una roca,peró també es forta,
un cop d'aigua pot derrocar un munt de roques.

_

Fluir

2010-11-15T23:38:00.002+01:00

Fluir
Cargado originalmente por str.es

Nostre vida es com l'aigua del riu que flueix, hi ha llocs en el curs del riu que l'aigua queda estancada, durant un temps però, sempre hi ha una escletxa que la fa continuar o una porositat on es filtra per reunir-se en un altre indret i continuar fluint.

Durant el recorregut es troba amb llocs nous, relleus que fan fluir amb més ràbia i nervi, altres son més suaus i flueix amb més tranquil·litat, hi han obstacles, que s'han de salvar, alçades de vertigen que s'han de saltar, per continuar.
Al final del curs, el riu, quan arriba a la immensitat del mar, li arriba la calma i la satisfacció d'haver tingut un recorregut, ple d'experiències enriquidores.

L'aigua quan queda estancada i quieta, corre el perill d'evaporar-se, desapareixia, podrir-se, per això la vida s'ha de viure, amb il·lusió, per que, cada racó del riu es especial i al final queda la satisfacció d'haver aprofitat, tots els moments del recorregut.

Uf!!!! quina paraulada !!!

Un dia espectacular (II)

2010-11-10T22:22:00.012+01:00

Estava fent fotos a un riuet, del Berguedà,una vegada prou molla per la pedregada que queia i de tornada cap a casa,al aixecar la vista,va sortir el sol i aquesta vegada no vaig haver de corre, va sortir davant els meus morros, veient que no marxava,vaig bellugar-me per l'entorn per aconseguir una composició més encertada.

Ja no se que dir, cada vegada que m'hi passo per allà, em quedo sense paraules i em sento,com una nena amb una nina nova,be avui en dia seria, con una nena amb videojoc nou.
Dedicada als meus companys de sortides,fotogràfiques.

Un dia espectacular ( I )

2010-11-10T19:28:00.016+01:00

Avui he vist infinitat d'imatges, per fotografiar,mentres conduïa cap a Vallcebre: un ocell(no identificat,per mí) amb alguna cosa al bec i d'uns colors impressionats,un aguilot, a contrallum, amb les ales esteses, i aquesta tarde al tornar, uns núvols espectaculars en forma de V sobre Montserrat, i una lluna creixent en una de les puntes de la Santa muntanya m'anava dient,ohhh l'he perduda,ohhh, aquesta també.
Encara sort, que a Vallcebre en el mirador he pogut robar.li al dia aquesta estampa.

El Pedraforca de nit, també es maco.

2010-11-04T15:42:00.007+01:00

Es pot dir, que va ser una quedada a cegues, per que no coneixia de res a en Jordi,només de flickr,vam quedar a les 06:00 h de la matinada per anar a Gisclareny, lloc on ja feia temps tenia pensat, pujar a fer una foto al Pedraforca.
En Jordi durant aquests dies ha resultat ser un bon guia, correcte i amable, tot el grup n'estem agraïts.

Novament enamorada ....

2010-11-02T12:03:00.011+01:00

.... de les vegades que em sorprens, dels regals que em fas,de la teva bellesa,la teva llum i el teu color.
Novament enamorada del Berguedà.

Es, un no, parar,si visques cada dia al berguedà em tornaria boja, per que sempre em sorprèn, el seu ritme canviant, de llum, color, les seves tempestes,els seus riuets, no se, cap a on mirar, si miro aquí em sento dir "oh ka macu" si miro allà segueixo dient "oh ka macu".
No puc esta, més que enamorada del Berguedà.

Ohh, ka maco m'ha quedat,oi companys/es????

Si pitgeu la foto,es pot apreciar un dèbil, arc de Sant Martí que uns moments abans era impressionant, però corrent per buscar una composició més correcta, es va anar debilitat.Aixó es la que te la fotografia a la natura.

Boires

2010-11-02T00:45:00.004+01:00

Boires que envolten el Berguedà, amagant la seva gran bellesa, com si sapiguem-se'n que es un tresor que no volem perdre.
Al admirar aquesta preciosa estampa,pararia el temps,per seguir-la contemplant eternament, en silenci i gaudint de les olors que em porta del bosc mullat per la pluja.

En aquest cap de setmana de Tots Sants, he pogut gaudir de bona companyia,
de boniques vistes i del bon menjar de la terra berguedana.

Formigal,primeres llums.

2010-09-22T05:12:00.008+02:00

Ara que ja deixem l'estiu,rera nostre, quan ja ens oblidem d'aquella calor sufocant i comancem a percebre les frescors que ens porta la tardor, diem a deu les vacances s'estiu i somniem amb l'arribada de les primeres neus que obren la temporada d'esquí i les escapades cap la muntanya.

Sense paraules....

2010-09-08T23:04:00.014+02:00

...he quedat sense paraules.
Anava per la carretera,miran el cel (i controlant els radars ;-)),decidint sobre la marxa, si pujar per la carretera de Cercs o pujar per la de Saldes, on hi hauria millor llum ???

_____________

A la alçada del càmping Berguedà (una mica de publi)vaig trobar un racó on parar i sense mirar la composició més encertada, per no perdre la llum i els colors del moment,vaig disparar.

Tot seguit,vaig enfilar fins el mirador que hi ha passar Maçaners i oh!!! aquelles llums i color havien desaparegut,pero guau quin espectacle,oh vaig contemplar aquest meravellós quadre i vaig quedar sense paraules.

El bosc

2010-09-06T14:06:00.004+02:00

Es tot un plaer passejar pel bosc, ell et por oferir gran quantitat de colors, textures, olors.
Dins del bosc em sento part d'ell, sóc part d'aquesta terra, que desgraciadament,l'home, no en te,prou-te cura, espero i desitjo que mai em falti el bosc, per sentir-me part d'aquest món.

El meu país es tant petit ....

2010-08-27T15:08:00.007+02:00

_____________

Hi diu la cançó:
"El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí"
En aquest cas, es tant petit que des del cim es pot veure el cim veí.
Us presento una de les panoràmiques que es pot veure, des del cim del Pedraforca.
Durant la ascensió vam tenir, sol,núvols,pluja i una petita calamarsada.
Foto d’arxiu,maig 2009.

Bellesa heretada

2010-08-21T18:00:00.006+02:00

__________
La mare natura també proveu de bellesa a certes persones , per això us presento una sessió de fotos que li faig fer a unes amigues, de gran bellesa natural.

Vam passar una tarda divertida, fen fotos i jugant a ser models, vam riure una estona i ens ho vam passar be.

Un mon, ocult ?

2010-07-31T21:34:00.016+02:00

Asseguda en una cadira al jardí, he comencat a observar, el petit món que es belluga al meu costat.

La feinada que tenen les formigues, les abelles i altres bitxets que desconec, si et pares a observar, porten el seu propi ritme. El teu jardí es transforma en una societat diferent, uns circul.len ordenadament, d'altres que passejant pels troncs dels arbres,tenen la seva feina (ves a saber quina) i d'altres que volant, buscan el nèctar de les flors i tots van per feina, formant grups organitzats.

He de dir que, no soc, gens entesa en insectes i un dia fen una passajadeta de bon matí,amb un amic, em va començar a explicar el comportament de les papallones.

I Llavors estan asseguda a la terrassa del jardí,apereix aquella mosca i tu acabes dient:" mira que són pesades aquestes mosques". I de cop i volta descobreixes un nou món, el dels insectes.

El símbol de la pau.

2010-07-18T11:20:00.006+02:00

D’una bellesa sorprenen,immensa.
Aquesta es la que a mi,m’agrada fotografiar, la que em dona la mare natura, sense avisar,per sorpresa i de cop i volta.

Com es habitual cada tarda a les terres del Berguedà i cau un ruixadet, jo intuïa que sortiria un arc de Sant Martí per la posició del sol i la tempesta,només feia que mirar el cel, esperant veure els seus preciosos colors i mirar-te’l ,allà me’l vaig trobar,llàstima que la composició fotogràficament parlant no estava del tot encertada, però no puc anar en contra de la natura i benvinguda aquesta joia , aquests petit regal.
A la segona fotografia,no se si aprecieu,un segon,arc.
Espero que hi gaudiu tant com jo.

Un altre tipos de bellesa

2010-07-17T18:26:00.009+02:00

Encara que no sigui una bellesa,natural.
La seva bellesa historica,impressiona i t'envolta al visitar,la Cité i el castell.

La part fortificada de Carcassonne va arribar a estar tan deteriorada que l'estat francès va considerar seriosament derruir les muralles. A aquest efecte es va redactar un decret oficial en el 1849 que va derivar en una gran revolada: l'historiador Jean-Pierre Cros-Mayrevieille i l'escriptor Prosper Mérimée van liderar una campanya per a preservar la fortalesa com Monument històric. Aquest mateix any se li va encarregar a l'arquitecte Eugène Viollet-li-Duc el projecte de renovació de la ciutat alta. La fortificació consisteix en un anell doble de muralles i 53 torres. Des de 1997 està considerada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. La ciutat fortificada de Carcassonne ha servit d'inspiració d'un joc de taula, Carcassonne.
El catorze de juliol de cada any, dia de la festa nacional francesa, un espectacle pirotècnic acompanyat de jocs lluminosos imita un gran incendi en la ciutat.
(Jo vaig deixar la ciutat el dia 13 d'aquest mes,em vaig perdre els focs artificials,una llàstima.)