diumenge, 30 de setembre de 2012

El mar.

Necessitava veure't, estar al teu costat.
I al tenir-te aprop meu m'he adonat,
del molt que t'he enyorat.
Sentir el teu remor,
recordar la teva olor,
i he pensat en quedar-me,sempre al teu costat.

  Be, aquestes fotos no son del mar, més aviat m'he anat  cap els núvols,je,je,je.
Us deixo l'enllaç per que veieu on he estat flickr


dimecres, 26 de setembre de 2012

Esperant els colors

Després dels calors,
venen els colors,
colors que fan tardor.


Espero que vingui la pluja i ompli el bosc de vida.
 Que aporti soroll als rius que omplen el bosc i els hi doni moviment i amb l'aigua arribi la humitat que encén els olors que tan he enyorat.

dijous, 20 de setembre de 2012

L'arbre transparent

Fent experiments, jugant amb la càmera.


Avui he tornat al Montseny  per l'autopista el cel s'anava obrint, al pujar sol i  allà mentre passejava, a començat aparèixer la boira,no m'ha motivat ja que faltaven els rius.
Encara que ha plogut no ha estat prou, tota la zona era massa seca, es necessari que la pluja sigui abundant per que el Montseny torni a ser viu i alegre.

diumenge, 16 de setembre de 2012

Decepció.

Quan després de uns quants mesos, buscant,mirant, parlant amb en Pepet sobre una nova sortida, arribar al lloc, es una decepció.
Es clar que abans s'ha d'anar a la localització i donar un vol  de dia,però els nostres horaris ho impedeixen, a més a més ara s'afegit un nou impediment, la gasolina que amb aquests preus, t'ho penses abans d'agafar el cotxe.
Us mostro el lloc però no per que m'agradi.
No tenia intenció de fer aquesta entrada però he pensat que també s'han de mostrar les decepcions.
 A més a més, ja he estrenat el meu 14mm!!
 El tenia mort d'avorriment dins la caixa.

dimarts, 11 de setembre de 2012

Tinc una cita d'amor!!!

Tinc una cita d'amor amb la meva dolça Catalunya.
i un desig.
Que torni a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.
Després de demanar l'opinió a una amistat sobre el text que volia escriure,vaig fer una reflexió de consciència.

Crec amb l'harmonia i per mi el món ideal seria que tots fóssim ciutadans del mon,sense extremismes.
Avui dia tots estem molt (crec que la paraula es) retallats i tenim els ànims unes vegades radicals i d'altres decaiguts.
Tots acabem escombrant cap a casa, cap el nostre raconet i el nostre dia a dia i la nostre terra es casa nostre allà on varem neixer, ens l'estimem i  la sentim nostre.

Ens estimem el nostre trocet de terra i crec que més grans es el pes de la seva història, més gran es la nostre estimació cap a ella.



divendres, 7 de setembre de 2012

Ballant un tango.

Es un lloc amb un atractiu especial, moltes vegades fotografiat i no m'estranya, per que veure aquests arbres no deixa indiferent tenen personalitat pròpia.





Aquesta vegada no he pogut reprimir-me i he buscat un nou enquadrament.Recordo el dia que els vaig descobrir.

dimarts, 4 de setembre de 2012

La meva casa ideal seria......


La meva casa ideal tindria per sostre una cúpula de vidre....


La habitació orientada a llevant, per tenir despertars de colors,
i de les primeres llums rebria l'energia pel começar el dia.

 Per contemplar al capvespre, boniques postes de sol,davant el sofà tindria un gran finestró
i acompanyant l'espectacle sonaria una música suau, que ompliria el gran saló.

I com la meva llar tindria una cúpula vidre per sostre, cada nit dormiria sota cels estelats
 per que els meus somnis fossin cada nit detallats.

I les nits de fred dormiria sota flassades de tricot,
buscant l'escalfor de un suposat xicot.

Els dies de tempesta vora la llar de foc, la pluja picaria els vidres interpretant una peça musical
 i el tronar dels llamps,sonaria fins i tot cordial.

Diuen que somniar, es gratuït
aixi que si us plau,
 avui deixeu-me somniar.
 :)

diumenge, 2 de setembre de 2012

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...