divendres, 31 d’agost de 2012

Els rostres del bosc

El bosc es ple de rostres.ple de personalitat,
cal parar i observar detingudament per veure la bellesa que amaga.
Igual que la vida n'és plena de rostres que cal observar detingudament,
per veure la bellesa de la seva personalitat.



Un nou rostre,una nova personalitat,
plena d'experiències i vivències personals.

Una nova sortida amb  molt bona companyia, aquesta vegada amb Maria Rosa.
Em va encantar conversar amb tu.
Benvinguda, me'n alegre en el meu camí haver-te trobat.

dilluns, 27 d’agost de 2012

Petiteses II


Segueixo...
Petites gotes, petits tresors, que donen vida, que donen frescors.



divendres, 24 d’agost de 2012

Petiteses.


Hi han petits detalls que ens envolten i  omplen la vida, en aquest cas el temps.

Provant un dels meus, nous joguets.

dilluns, 20 d’agost de 2012

L'emigrant

Aquesta entrada es per una amiga que avui fa 21 anys va marxar de Catalunya,
la fotografia la tenia reservada per la Diada però m'ha vingut mes de gust dedica-li a ella.
Una abraçada,bonica!


Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s'allunya
d'enyorança es mor.
 

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,....

diumenge, 12 d’agost de 2012

Una cancò

Avui vull compartir amb vosaltres,una cançò.
Per que estimo la natura, per que escoltar aquesta canço m'emociona,per que m'agraden els animalons,per que m'encanta aquesta cançó i la volia tenir al bloc.





Us deixo dues fotografies de fa uns anys.


Com m'agradaria que prenguéssim consciència, que deixéssim de ser egoistes, capitalistes, consumidors i sabéssim compartir aquest planeta, ser conseqüents i viure estrictament amb el que necessitem ni amb més ni amb menys, tots per un igual.
Per que penso que en aquest món, si estigués ben repartit, tots podríem estar molt millor.

dilluns, 6 d’agost de 2012

Un cor


Si tuviese que contarle hoy mi vida a alguien,
podría hacerlo de tal manera que me verían como
a una mujer independiente, valiente y feliz.
Nada de eso: Me está prohibido mencionar la
única palabra que es mucho más importante que
los once minutos: AMOR

Durante toda mi vida he entendido el amor como
una especie de esclavitud consentida. Es mentira:
La libertad sólo existe cuando él está presente.
Aquel que se entrega totalmente, que se siente
libre, ama al máximo. Y el que ama al máximo
se siente libre.

Por eso, a pesar de todo lo que pueda vivir,
hacer, descubrir, nada tiene sentido. Espero que
este tiempo pase de prisa, para poder volver a la
búsqueda de mí misma, bajo la forma de un hombre
que me entienda, que no me haga sufrir.
¿Pero qué tonterías estoy diciendo?
En el amor, nadie puede machacar a nadie;
cada uno de nosotros es responsable de lo que siente,
y no podemos culpar al otro por eso.
Me sentí herida cuando perdí a los hombres de los que me enamoré.
Hoy, estoy convencida de que nadie pierde a nadie,
porque nadie posee a nadie.
Ésa es la verdadera experiencia de la libertad:
Tener lo más importante del mundo sin poseerlo.

He trobat un cor al terra,
algú l'ha perdut?
Que sàpiga que jo li he trobat,
l'he trobat al terra
potser ...es un cor robat.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...